Una etapa fundacional

Avegades s'ha qüestionat l'existència d'una sintonia profunda de Jordi Pujol amb el món cultural, però, a l'hora de jutjar la política cultural de la Generalitat, un dels períodes que generen una valoració més elogiosa és el deMax Cahner entre 1980-1984.Pujolva cridar al Govern una personalitat associada a una tasca prèvia sòlida, en projectes com la revistaSerra d'Or, Edicions 62 o la Gran Enciclopèdia Catalana. L'any 1980 els pressupostos de la Generalitat eren limitats i calia edificar gairebé des del no-res una política cultural pròpia. Amb l'elecció deMax Cahner, Pujol apostava per un home exigent, de caràcter, amb capacitat de treball, d'un bagatge cultural enciclopèdic i de conviccions fermes.

Un home clau en l'equip deMax Cahner va serAlbert Manent,decisiu per la seva intel·ligència política i per la proximitat aPujol. AraManentpublica una sucosaCrònica política del Departament de Cultura (1980-1988), que constitueix el seu testimoni de l'obra de govern dels consellersMax Cahner, Joan Rigol i Joaquim Ferrer.Manent,que inicia el volum amb un capítol dedicat a la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat Republicana, ens recorda comCahnerva tenir present el Congrés de Cultura Catalana del 1977 per definir la seva línia d'acció, plantejada amb una voluntat de reconstrucció nacional i d'institucionalització de la cultura.

Notícies relacionades

Szpunberg estrena l’odissea tragicòmica ‘La tercera fuga’

Pilar Eyre: "Joan Carles creu que hi ha una conspiració contra ell"

Manentfa un repàs de la confrontació ideològica amb l'oposició, del magnífic equip de col·laboradors deCahner,de l'assumpció progressiva de competències i la implantació al territori, de la consolidació de les diverses àrees.Manentens hi parla també de la Llei de normalització lingüística, de la normalització de l'aranès, del manifest dels 2.300 deJiménez Losantos...

Més breus que la deMax Cahner van ser les etapes al Departament de Cultura deJoan Rigol,que va crear un Consell Assessor i va impulsar un pacte cultural que finalment no va arribar a materialitzar-se, i deJoaquim Ferrer, l'home del desplegament cultural i de l'aposta per la modernització, el diàleg i la internacionalització de la cultura. Tres consellers en una etapa fundacional queManentanalitza i ens acosta.