Homenatge a Joana Raspall

Quan es lliuren premis cinematogràfics, al costat dels reconeixements als actors protagonistes, solen atorgar-se també distincions a actors secundaris i de repartiment. Però sovint et quedes amb la impressió que la dimensió o la projecció del paper d'un actor dins la pel·lícula no necessàriament es correspon amb la qualitat de la seva interpretació. Passa, doncs, de vegades que et commou o t'interessa més el treball d'un actor secundari. I aquesta consideració, la podem aplicar a molts altres àmbits. M'hi ha fet pensar una figura massa poc coneguda en el nostre món cultural i tanmateix amb una trajectòria i una obra de les de treure's el barret i aplaudir amb entusiasme.

Notícies relacionades

Szpunberg estrena l’odissea tragicòmica ‘La tercera fuga’

Pilar Eyre: "Joan Carles creu que hi ha una conspiració contra ell"

Em refereixo aJoana Raspall, nascuda l'any 1913 a Barcelona i que viu a Sant Feliu de Llobregat des de fa 94 anys.Raspall, escriptora i bibliotecària, impulsora del premi Martí Dot de poesia, ha rebut, entre d'altres distincions, la medalla d'or de Sant Feliu de Llobregat i la creu de Sant Jordi. Molts hem consultat elDiccionari de locucions i frases fetesi elDiccionari d'homònims i parònimsque són fruit de la seva col·laboració ambJoan Martí,actual president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara bé, es fa indispensable destacar d'una manera especial la seva labor ingent en el camp del teatre i la poesia infantil, uns gèneres que ha conreat amb un talent excepcional i que en el conjunt del món literari no reben ni l'atenció ni la valoració que mereixerien, perquè són tractats com a secundaris, malgrat que l'han practicat autors fonamentals del nostre món literari com araJosep Vallverdú, Joaquim CarbóoEmili Teixidor.

Fa poc s'ha editat el seu llibre de contes El calaix del mig i el vell rellotge. Un dels seus millors textos ésArpegis, un bellíssim recull de haikus prologat perFeliu Formosa. Hi trobem autèntiques joies del seu do admirable d'observació de la vida, de la seva sensibilitat generosa i del seu domini precís del llenguatge: «Majestuosa,/l'arrogància dels cignes/ens interroga», «La posta és lenta;/ li pesa endur-se un dia/ ple de desitjos» o «Cada paraula/ és un batec de vida/ que vol donar-se». ¿Oi queJoana Raspall hauria de ser ja el nom d'una biblioteca?