Andrés Calamaro: "Seria un honor que Julio Iglesias cantés algun tema meu"

¿No és el primer cop que vampiritza gèneres diversos, però aquí comença flamenquito, segueix amb un tema amb arranjaments a l'estil de Julio Iglesias, aborda boleros, ranxeres...¿No hi ha flamenquito, suposo que és una forma carinyosa d'anomenar-ho, però estar amb Diego el Cigala, Niño Josele i El Piraña és alguna cosa més. No és ni tan sols el meu disc més versàtil. N'he gravat d'altres en què incloïa tango pur i blues mitjanament tradicional. No és un disc pensat per al desconcert, sinó que respecta el concepte de les dues cares. És el meu Tatto you [el disc dels Rolling Stones amb peces de sòlid rock a la primera part i temes blues i introspectives a la segona]. I Julio Iglesias ja voldria tenir una cançó que soni com Te extraño. De fet, he de confessar que m'encantaria que ell cantés una de les meves peces.

¿¿I ho ha intentat?¿Doncs va existir la possibilitat. Julio o algú del seu entorn va pensar gravar Engánchate contigo. I jo vaig escriure Adiós, amigo, adiós pensant que la podria cantar ell o Mercedes Sosa, i com que ella ja no pot... Potser si Julio torna a escoltar aquestes cançons... Són molt més sensibles que el Corazón partío . I li quedarien com un guant. Seria un honor que Julio Iglesias cantés algun tema meu.

¿No és la primera vegada que s'atreveix amb el hip-hop, però en aquest disc ho fa per partida doble: canta amb Langui Te extraño i amb Calle 13, Insoportablemente cruel. ¿Què ha d'aprendre el rock del rap?¿La seva força revolucionària. El vers té la importància de la guitarra elèctrica en el rock. Ja vaig gravar hip-hop a finals dels 80. El rock i el rap junts són tot un estàndard. Crec que en termes de cultura i actitud, Langui i Residente, de Calle 13, tenen molt de rock'n'roll. Molt més que qualsevol que simplement es pengi una guitarra elèctrica. La rima és un art meravellós.

¿Entre les eriçades rimes que Residente deixa anar n'hi ha una de molt dolorosa: «Tú no sirves ni para un mal recuerdo». És potser més cruel que aquesta altra:  «Eres un pedazo de masa que suda grasa de cerdo...»

¿Jo vaig gravar la meva part abans que Residente posés la seva. Originàriament tenia un aire de tango urbà contemporani, que va anar adquirint aquest to traumàtic. Així com Flor de Samurai proposa una alternativa a la venjança, aquí Residente torna amb la venjança com a bandera. El vaig buscar pel seu carisma, talent i verb. I sense adonar-se'n, ell reivindica les punyalades de la milonga, la misogínia del tango primitiu. Cançons que ara serien políticament incorrectes.

¿¿I què me'n diu del duo que fa amb Bunbury a la ranxera Te solté la rienda?

¿La vam gravar per celebrar el centenari de José Alfredo Jiménez i el resultat ens va agradar: una ranxera hawaiana, americana, i al mateix temps respectuosa amb el gènere. Esperem no ofendre l'honor de la música popular mexicana sinó tot al contrari.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿¿L'Argentina es reconciliarà amb Messi gràcies al Mundial?

¿L'Argentina està orgullosa de Messi, el que passa és que està cega d'antropofàgia. Tenim genètica caníbal i ho dic amb rigor científic: Buenos Aires és l'única que es va fundar dues vegades i això que un cop fundada una ciutat ja no es pot. Però es van menjar els primers colons. A mi se'm va acudir dir que si arribem a la semifinal havíem de rebre la selecció com a herois i ja hi ha gent protestant davant d'aquesta traïció. No accepten cap altra possibilitat que no sigui ser campions del món. És a dir: estan preparant el caldo per menjar-se Maradona.