L'art de la falsificació

L'any 1874 la National Gallery de Londres va comprar dues pintures del florentí Sandro Botticelli (1445-1510). La primera es titulava Venus i Mart i amb el temps s'ha convertit en una de les obres més apreciades de la col·lecció del museu. La segona, Al·legoria, era també magnífica i en el moment de ser adquirida va sortir més cara que la primera. Les dues creacions, es va creure en aquell moment, havien estat concebudes com un conjunt i, posats a comparar, crítics i experts dubtaven de quina era la més bonica i representativa. La commoció va ser majúscula quan es va descobrir que Al·legoria, per la qual s'havia pagat el preu més elevat, no era un botticelli. El quadro era una simple còpia, feta per un dels seguidors del gran mestre quatrecentista.

Per a un museu, reconèixer que li han venut gat per llebre no és gens fàcil, però tampoc ho és, fins i tot per als iniciats més sagaços i erudits, distingir què és verdader i què és fals en el món de l'art. D'impostures i inesperades troballes tracta precisament l'exposició que ha muntat la National Gallery, en un exercici d'humilitat i transparència del tot encomiable.

GUARDATS ALS SOTERRANIS / L'art de la falsificació: Imitacions, errors i descobriments a la National desenterra i mostra al públic més de 40 suposades obres mestres, algunes d'elles atribuïdes a Botticelli, Holbein i Durero, que van ser adquirides pel museu londinenc i van resultar ser imitacions. El seu actual director, Nicholas Penny, no tem que el fet de treure els esquelets amagats que guardaven als soterranis pugui afectar la reputació de la institució. «Seria molt simplista que la gent pensés que tenim res de què avergonyir-nos», va comentar a la presentació de l'exposició, que s'inaugura dimecres que ve i estarà oberta fins al dia 12 de setembre.

LA TASCA DELS CIENTÍFICS / «No és una mala idea tenir falsificacions. De fet, m'agradaria tenir-ne més. És important veure com són d'intel·ligents els falsificadors», afirma Penny. A un dels seus antecessors, no obstant, l'adquisició l'any 1845 de L'home amb calavera, erròniament atribuït a Holbein, va estar a punt de costar-li el càrrec. L'anàlisi del plafó de fusta utilitzat com a suport demostrava que la pintura és posterior al 1543, que és l'any en què va morir l'artista.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

L'exposició vol explicar també la tasca i el treball constant de científics, conservadors i historiadors per desentranyar els misteris que moltes vegades amaguen les pintures que arriben a les seves mans. Els mètodes que utilitzen inclouen rajos X i infrarojos, microscopis electrònics i l'espectrometria de masses, una tècnica que permet mesurar els ions derivats de les molècules. Dotats amb aquestes armes, els estudiosos han desvelat alguns secrets divertits. Un dels quadros exposats, Dona a la finestra (entre el 1510 i el 1530), mostra una noia de cabells foscos i ben arreglats, que treu el cap a l'exterior amb una mirada taciturna. Els restauradors van trobar sota les capes de vernís i pintura l'obra original. Hi van descobrir la mateixa dona, però el vestit que portava era més revelador i la seva mirada, molt més suggerent. Es tractava pràcticament segur d'una cortesana, la procacitat de la qual havia estat púdicament esmenada per pudorosos pinzells de l'era victoriana. «És un document de com canvien els gustos i la manera d'apreciar les obres al llarg dels segles», afirma Betsy Wieseman, una de les comissàries de l'exposició. «L'original tenia aire de dona fatal, que era totalment inapropiat en l'època victoriana».

TASCA DETECTIVESCA / De vegades arribar a topar amb la veritat es converteix en una tasca detectivesca. Una obra del pintor bolonyès Francesco Francia –La Mare de Déu i el Nen amb un àngel–, llegada al museu l'any 1924, va ser desestimada com una falsificació els anys 50. Més tard l'obra va ser rehabilitada. Finalment, amb els avenços científics, s'ha pogut determinar que es tracta de la còpia feta al segle XIX. En un altre cas, l'anàlisi d'uns pigments, que eren inexistents abans del segle XIX, van servir per desemmascarar un fals retrat renaixentista.