Rufus Wainwright: "És pitjor ser humil que ambiciós"

¿El recital de Cap Roig s'anuncia com a «especial», amb cançons de l'homenatge a Judy Garland. ¿Ens pot aclarir de què va això?

¿Estem a l'estiu i he preparat uns recitals una mica més alegres que els últims. He introduït cançons del xou de Judy Garland, que barrejaré amb les deSongs for Lulu i altres. Serà una actuació més positiva. Estaré jo sol amb el piano.

¿Aquestes cançons les va interpretar amb una orquestra. ¿Entrava en els seus plans abordar-les en solitari?

¿Són composicions dels grans autors americans, George Gershwin, Harold Arlen... Cançons indestructibles; és impossible que sonin malament i funcionen al piano.

¿En el programa dels seus homenatges a Garland hi havia una foto que mostrava el seu avi assistint al xou de la cantant al Carnegie Hall, el 1961. Abordar aquestes cançons, ¿és saldar un deute familiar?

¿Sí, però, sobretot, és una oportunitat d'interpretar grans cançons del segle XX, adaptar-hi la meva veu i aprendre matisos d'interpretació i dicció. Com anar a un entrenador o a una classe de ioga. Les canto més bé ara que al principi.

¿¿Creu que hi ha actualment compositors a aquest nivell?

¿Hi ha gent viva en l'actualitat que ha fet grans cançons: Bob Dylan, Burt Bacharach, Elton John... Però no sé quines cançons s'estan component ara mateix (riu).

¿Tenim el Rufus compositor, el showman, el pianista, el cantautor folk... ¿De quin se sent més a prop en aquest moment?

¿Últimament del Rufus compositor a causa de la meva òpera,Prima donna, que ara s'ha estrenat a Toronto i m'ha donat molta feina. A més, després de la mort de la meva mare, compondre ha sigut una mena de refugi, una fugida; m'ha permès relaxar-me i ser jo mateix.

¿¿Hi ha una connexió emocional o estètica entre Songs for Lulu i el repertori de Judy Garland?¿Són treballs bastant oposats.Songs for Luluva ser molt desafiador per a mi: els arranjaments de piano, els textos, aquelles construccions diria que gòtiques... Les cançons de Judy són diferents; han estat disfrutades i compreses per milions de persones. Però crec que aquestes diferències fa que funcionin bé juntes.

¿La serietat que va imprimir a recitals recents com el del Liceu ¿en la primera part no es permetia aplaudir¿, ¿havíem d'interpretar-la literalment o hi havia un punt de paròdia?

¿No, anava de debò. La meva mare va morir al gener, i sortir a interpretarSongs for Luluera la meva manera d'expressar dolor i tristesa. La segona part ja era una altra cosa. Però crec que, en la vida, és important poder ser molt fosc i seriós a vegades.

¿Hi ha la idea d'un Rufus superb, habituat a sentir lloances tot el dia.

¿Bé, ¡no penso impedir que ho segueixin fent! (riu) Però miri, treballo molt més que qualsevol altre músic que hagi conegut. Digui'm un altre artista que en un any hagi fet dues òperes i un disc, i sense deixar de girar per tot el món.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Els afalacs, ¿són perillosos?

¿Ja he superat aquesta etapa. Una de les coses que més odio és els artistes que van dient que són gent normal, sense res especial... Crec que és pitjor, més perillós, ser humil que ambiciós. ¡La meva música ho és!