El seu gran èxit, el més amarg

Breakfast in America és el disc més pop de Supertramp, el que els va obrir les portes del mercat internacional. Roger Hodgson va agafar les regnes del disc, i va fer un gir pop al conjunt de resultat indiscutible. No només això; va aportar tres dels quatre singles i va imposar-ne un, que havia escrit anys enrere, com a títol conjunt per a l'àlbum. Sí, és el disc on Hodgson va discutir el regnat de Rick Davies.

El quintet anglès llavors vivia als Estats Units, però no acabaven d'habituar-s'hi. Per això, lletres decebudes amb la vida a Califòrnia conviuen amb escenes d'enyorança i crisis d'identitat. Resulta paradoxal que un disc sobre que alienant que era la seva vida als Estats Units fos el seu gran èxit en aquell país. I que un retrat de l'amarg pas a la maduresa sigui avui un disc referencial del pop adult.

Notícies relacionades

Supertramp descongela els seus èxits per celebrar el 40è aniversari

¿Qui dimonis és Kiko Veneno?

Però, per sobre de tant vers cínic i desconcertat, hi ha un grup que edulcora el rock progressiu, que sofistica el pop d'escola Beatles, que s'acosta a l'aflautat so dels Bee Gees, que explora les possibilitats dels sintetitzadors i que juga amb castanyoles i el que faci falta per armar complexes i reflexives simfonies pop. I fins i tot Brad Meldhau ha tocat al piano la seva celebèrrima The logical song.

Aquest disc va fer milionaris els Supervagabunds però va esquerdar la relació entre Davies i Hodgson per sempre. De fet, en els dos últims talls, Casual conversations (de Rick) i Child of vision (de Roger), ja s'intercanvien pulles.