Paco Roca recorda en vinyetes l'exili republicà a França

La jove Victoria Valiente, filla d'exiliats de la guerra civil procedents de Barcelona, té somnis en què un soldat republicà l'acompanya el 1939 per la platja d'Argelers, al sud de França, on després de la derrota es va alçar un dels camps on van anar a parar milers de refugiats que van fugir de les tropes franquistes. Paco Roca, Premio Nacional de Cómic 2008 per l'àlbum Arrugas, que a El faro ja va relatar una història sobre la guerra civil i l'exili francès, torna a indagar en la mateixa temàtica a El ángel de la retirada (Bang ediciones), una novel·la gràfica, amb guió de l'autor francès de novel·la policíaca Serguei Dounovetz, recentment publicada a França i que arribarà aquest dijous a Espanya.

«La memòria històrica i la guerra civil s'han convertit en un gènere dins del còmic -constata Paco Roca-. Només cal veure obres com Las serpientes ciegas, El arte de volar o els àlbums de la guerra de Carlos Giménez. Les guerres fan sortir el millor i el pitjor de les persones, hi ha herois, històries... La guerra civil és la més pròxima que tenim i encara hi ha gent que la va viure i ens en pot donar informació de primera mà. El còmic també l'està descobrint».

Roca va plasmar el relat de Dounovetz, que viu a Montpeller, gairebé com una continuació d'El faro (publicat el 2004 i reeditat el 2009 per Astiberri), tant en la temàtica com en el dibuix. Les dues obres són en bitons. «El blanc i negre dóna més credibilitat a la història, al dramatisme de la realitat del derrotat i recorda el documental».

A El faro narrava l'arribada d'un refugiat, inspirat en el soldat almerienc Francisco Valiente (és casualitat que comparteixi cognom amb la protagonista d'El ángel de la retirada), a un far del sud de França, on un avi li fa tornar la il·lusió de viure. Roca s'havia quedat «amb les ganes d'explicar el tracte que els francesos van donar als espanyols, un tema poc conegut i, a França, encara tabú. Els francesos van saber capgirar uns fets poc heroics igual que ho van fer amb el col·laboracionisme amb els nazis», relata.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

LLET PER ALS PORCS / El ángel de la retirada va sorgir d'una idea de la Colònia Espanyola de Besiers, al sud de França, que celebra 120 anys de suport als emigrants arribats de l'altra banda dels Pirineus. Des que el 1880 van arribar els primers treballadors, fugint de la misèria i la fil·loxera que ofegaven Espanya, passant pels que durant la primera guerra mundial van suplir els francesos del front i fins aquells que, en plena postguerra, arribaven per treballar en la verema.

Una escena del còmic recorda aquella època. En una de les vinyetes, un granger francès manifesta que prefereix donar llet «als porcs abans que als espanyols». El maltractament als refugiats del 1939 va resultar immune al pas del temps.