DOS TEXTOS INÈDITS
Ferrater, 'agent' de Pla
El poeta va elogiar el prosista empordanès en dues conferències i en un informe per convèncer una editorial dels EUA de traduir 'El quadern gris'
Gabriel Ferrater.
Entre els molts que als anys 60 consideraven Josep Pla un empestat no va figurar mai, per descomptat, el poeta, crític i traductor Gabriel Ferrater. Ho va deixar clar al Poema inacabat, en la memòria d'alguns alumnes van quedar les dues conferències que va dedicar a l'escriptor empordanès el 1967 i uns pocs han llegit, en fotocòpies, les transcripcions mecanografiades d'unes gravacions perdudes. Però els judicis elogiosos i clarividents de Ferraté han quedat inèdits fins a la seva publicació, aquesta setmana, al llibre Tres prosistes (Empúries), juntament amb les conferències dedicades a Joaquim Ruyra i Víctor Català i l'informe que poc abans havia elaborat perquè Jill Jarrell, de qui ja s'havia separat, advoqués per la traducció d'El quadern gris a Farrar, Strauss & Giroux.
«S'adona del lloc destacat que hauria de tenir Pla en el context de la literatura europea i universal. La lucidesa pròpia de Ferrater fa que sigui el primer a advertir que El quadern gris és una reelaboració dels anys 60 i com hi ha elements del diari original que Pla converteix en contes i després reintegra», explica Jordi Cornudella, un dels tres marmessors literaris de Ferrater.
El crític no es queda curt en les seves alabances -«ara, a Europa, no hi ha més de cinc o sis prosistes tan bons»- i discuteix algunes apreciacions crítiques de Joan Fuster. En la seva opinió, l'estil de Pla no té res de «descuidat» sinó que destaca per com prepara amb material «banal» l'efecte d'un adjectiu «impressionant». I el seu «pèssim castellà», aventura, «és deliberat pel fet d'haver d'escriure» en aquesta llengua.
Ferrater anima els estudiants a no caure en la trampa de condemnar políticament un escriptor que només necessitava «una política d'ordre, de civilització i de normalitat». «És injust que, durant 25 anys, se li hagin acumulat injúries», proclama, i compara els articles de Pla al Destino de la postguerra amb els d'un altre periodista que «sí que tenia ànima d'assassí».
En el seu informe per apuntalar el projecte de traduir Pla, Ferrater -assenyala Cornudella- destaca «per la seva capacitat per posar-se en el lloc de l'editor nord-americà», aconsellant una versió abreujada d'El quadern gris i assenyalant paral·lelismes amb Ring Lardner, Mark Twain i Sherwood Anderson.
Per cert, Jill Jarrell descarta en la seva correspondència traduir Pere Gimferrer, de qui escriu que «per tenir 25 anys, sembla fossilitzat».
- Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"
- Gram Parsons, per a qui encara cregui que no li agrada el country
- Els crítics d’ERC reobriran el front contra Junqueras després de Nadal
- L’àngel de la guarda de Logronyo
- El 16% dels pisos en venda a BCN costen més d’un milió