Les obsessions de quatre artistes ocupen Can Framis i l'Espai Volart

Pintura i contemporaneïtat són els pilars fonamentals que vertebren la col·lecció de la Fundació Vila Casas i també són el nexe d'unió de les exposicions que obren la temporada als diferents espais de la institució a Barcelona. Però, voluntàriament o involuntàriament, hi ha un altre fil conductor: les obsessions que assalten Robert Llimós, Carlos Mensa, Amèlia Riera i Antoni Taulé, i que aquests reprodueixen en cadascuna de les peces que exhibeixen als dos Espai Volart i a Can Framis.

Taulé, al centre del Poblenou, aposta pel silenci. És impossible intuir el més mínim so en les solemnes estances o despullades arquitectures que pinta. «Perquè no hi hagi silenci hi ha d'haver moviment i als meus quadros no n'hi ha perquè, per a mi, el temps no existeix», explica. I en aquells instants congelats hi ha la màgia i el misteri de les seves teles. «I la realitat -apunta el pintor-,

ja que l'única cosa real és el present, perquè el passat i el futur no existeixen». Aquesta concepció del temps du Taulé a parlar d'«una sola dimensió» a les seves pintures, «perquè es pot ser un i la totalitat alhora», i l'acosten a la pintura metafísica.

INFORMALISME I EXPRESSIONISME / Els escenaris són també el tema treballat per Amèlia Riera, però si Taulé posa personatges en alguns dels seus quadros, Riera no ho fa mai. «Prefereixo que sigui l'espectador el que hi posi les cares», explica l'artista, una de les poques dones que van començar als 60 amb l'informalisme i que encara es manté activa. La mostra recull peces de diverses èpoques però totes relacionades amb el tema de la incomunicació -la seva obsessió-, ja sigui entre l'obra i l'espectador, entre l'artista i la peça o entre la gent. «M'agradaria que hi hagués més comunicació en general», es lamenta. Riera expressa aquesta falta d'entesa i contacte amb teles fosques -«el primer que faig és treure'n el blanc», apunta- i amb uns elements que va repetint constantment, com les mans trencades o les cadires girades.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El 1962, Riera va formar el Cicle d'Art d'Avui juntament amb un grup d'informalistes entre els quals hi havia Carlos Mensa -va morir el 1982-, amb qui ara comparteix espai a l'Espai Volart 2. I si l'obsessió de l'artista és la incomunicació, la de Mensa era l'absurd, present a les 20 teles, la majoria expressionistes, que presenta.

Més difícil d'entendre és la fixació pels ovnis que té Robert Llimós des que el 2009 va ser testimoni d'un albirament al Brasil. Des d'aleshores, el seu treball gira al voltant d'aquest fet. Ara exposa les seves últimes creacions sobre el tema, moltes de les quals estan realitzades amb la tècnica del gravat. «Aquests personatges no es deixen fotografiar i jo desconec la seva anatomia perquè només els vaig veure un dia. A través del gravat trobo la seva forma», apunta. El resultat, a l'Espai Volart 1.