Taumatúrgia

El Papa ens visita, i ens preparem per rebre'l tal com, diuen, es mereix. Segons sembla representa a la terra el déu dels catòlics apostòlics romans, fidels de la religió no només més populosa del món, sinó la més rica.

Es murmura que es tracta d'una visita efímera amb l'únic objectiu d'inaugurar una església començada als primers anys del segle XX per un geni incomparable, en la seva època incomprès, burlat i vilipendiat, i ara convertida per genis de pa sucat amb oli en un immens i fabulós símbol més del parc temàtic en què s'ha acabat convertint aquesta ciutat nostra. Tot s'està portant a terme amb rapidesa, eficàcia i cura perquè no falli res a l'últim moment: la tuneladora que removia les entranyes de la terra a ben pocs metres dels fonaments de l'església (¿catedral, basílica?) per donar pas al futur tren d'alta velocitat acaba aquests dies de superar amb èxit el perillós tram, i el nou hangar monumental d'Iberia ja es troba disposat per acollir el multitudinari comiat del Papa mésfashionque l'Església ha donat des d'aquell malaurat i temiblePius XII. Tot quadra.

¿Som els ciutadans de Barcelona realment dignes de tanta gràcia? ¿I estem els ciutadans de Barcelona, en aquests temps de gran penúria, prou preparats per acollir amb el degut decòrum una pontifícia presència tan gran com aquesta? No ho arribarem a saber mai del cert, perquè, quan un Papa anuncia que visita, encara que sigui breument, un indret, tant si és sant com si no, acostuma a produir-se una vegada i una altra el més popular dels prodigis: el de la multiplicació dels pans i els peixos. És a dir que, més enllà de qualsevol escassetat per profunda que sigui, de cop i volta i com per art de màgia, flueixen de les endeutades arques públiques l'abundància i l'opulència pròpies de tan suprem prelat.

Mentrestant, l'agnòstica que sóc i potser alguns creients d'altres

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

déus, també ciutadans de Barcelona, dignes tots de la mateixa tolerància, ens consolem de la manera que podem: un representant local de l'Església de Roma va assegurar a la televisió que les despeses de les visitesurbi et orbiacostumen a quedar àmpliament compensades pels ingressos que genera tota atracció pública capaç de convocar grans masses consumistes.

Així sigui, doncs.