Sense por i amb dignitat

Aquest arquitecte de 72 anys construeix una poesia despullada, exacta i concisa que l'ha convertit en el més popular dels poetes catalans vius. Amb la complexa senzillesa i saviesa que el caracteritzen segueix consolidant versos capaços de dinamitar el pas del temps. La poesia és per a Joan Margarit «un acte d'amor» envers el lector. I ho ratifica a l'epíleg deNo era lluny ni difícil(Proa), el seu nou poemari, més madur i més auster si és possible, amb què tanca un cicle format perCàlcul d'estructures, Casa de MisericòrdiaiMisteriosament feliç.

Margarit reflexiona sobre un temps en què contempla sense por la mort que es comença a veure a l'horitzó i que, com apunta el títol del llibre, no era lluny ni era difícil. Parlen els seus versos: «Ha arribat aquest temps / que la vida perduda no fa mal, / que la luxúria és un llum inútil / i l'enveja s'oblida (...) no és un temps d'arribar, sinó d'anar-se'n». I parla el poeta: «En el trajecte cap a aquest temps, en la vida hi ha moments d'intens dolor. El dolor no pots gestionar-lo, només pots esperar que passi. Llavors es transforma en un dels sentiments més rics i complexos, que sí que pots gestionar: la tristesa, que després d'aquest gran dolor fins i tot pot ser confortable i acollidora. És llavors quan un ha d'escollir entre el camí de la por o el de l'amor». De tot això tractaNo era lluny ni difícil, que Visor publicarà en castellà el 2011.

Davant d'aquesta decisió, continua el Premio Nacional de Poesía perCasa de misericòrdia i Premi Nacional de Literatura, «si t'equivoques i tries el camí de la por aniràs per la vida intentant omplir un pou que no s'omple mai. Però si tries el de l'amor veuràs que aquell lloc que creies lluny i difícil és un lloc de calma, lucidesa i dignitat». I per a Margarit dignitat vol dir arribar al final de la vida «sense que t'espanti el teu propi destí» i, afegeix citant dos versos, podent dir que «és en l'amor on m'he deixat la vida» i que «és ara quan l'amor coincideix a la fi amb la intel·ligència».

El poeta veu la falta de cultura com una conseqüència de triar el camí de la por i alerta del risc de tenir una societat inculta «que acaba generant polítics i representants incultes». «És molt més important la cultura que la llibertat -diu-. Sense cultura no pots ser lliure, encara que vagis a votar cada setmana. ¿Quina llibertat pot tenir la persona que no distingeix un llibre d'autoajuda d'un assaig de Montaigne?».

¿Solucions? «Jo tinc fe en la humanitat i fe en la persona. La cultura no pots forçar-la. S'ha de fer que la gent la necessiti, que ensumi els seus avantatges i la desitgi. El que no pots és crear un ambient en què es desacrediti la cultura».

Les aus de rapinya

En els 47 poemes deNo era lluny ni difícilMargarit afronta amb dignitat la vellesa, el sexe i la malaltia, recorda la seva mare i Joana, la seva filla que va morir, i com és habitual en ell, aboca poca poesia social. Tot i el rampell sobiranista del passat pregó de la Mercè, on va deixar anar el polèmic vers de «la llibertat és quan comença l'alba en un dia de vaga general», només el poemaUna història, que ja va llegir per la Diada del 2009, alerta de les «aus de rapinya que vigilen encara» des de «les façanes del l'Estat»

Notícies relacionades

Lisa Batiashvili obrirà els 20 anys de la Franz Schubert Filharmonia

Triomfal debut de l’Orfeó Català a Estocolm

-«la gallinassa...», confirma-. Aquí l'autor deJoanaevoca la seva besàvia afusellada en les guerres carlines per espia i el pare empresonat a la guerra.

I, omnipresent, l'amor. Un avís: «Si tu no estimes i no veus la possibilitat d'estimar estàs perdut». I un consell: no donar les coses per dites i salvar «l'abisme que hi ha entre dir t'estimo i no dir-ho».