Mutants al Carmel

marc Pastor, agent de la policia científica dels Mossos, va sorprendre fa un parell d'anys ambLa mala dona, la història d'una assassina de nens al Raval. Ara torna a fer-ho amb una novel·la fantàstica en què explota i comparteix la seva passió per la ciència-ficció dels anys 50 del segle passat i per les sèries de televisió de l'última dècada:L'any de la plaga(La Magrana / RBA), el relat d'una epidèmia trasmesa per uns misteriosos eucaliptus a la Barcelona actual, amb batalles apocalíptiques a la part alta del Carmel i la torre de la maternitat de la Vall d'Hebron.

«El referent bàsic és la trilogia de la paranoia, Soy leyenda, Los ladrones de cuerpos i El día de los trífidos. El títol, L'any de la plaga, ve de la primera pàgina de Soy leyenda. Allà, Robert Neville, a casa seva, es posa el disc de l'òpera L'any de la plaga, que per descomptat és una invenció de Richard Matheson», explica.

CINE, LLIBRES, TV... / Pastor (Barcelona, 1977) ha arribat a l'entrevista vestit de verd (gest de complicitat), amb una samarreta en què un zombi decapitat (una altra de les seves passions) escolta un iPod. A l'hora d'escriure diàlegs manifesta la seva «enveja» pel guionista Aaron Sorkin (El ala Oeste, La red social...), la novel·la s'obre amb la lletra d'una cançó de Martha and the Vandellas, confessa la seva passió per sèries que han revolucionat la narrativa audiovisual comThe Wire,Lost («vaig plorar amb el final»),Fringe (estic flipant al veure com va a més»)...Durant una llarga conversa, cita més referents de la cultura pop que estrictament literaris (Calders, Perucho, Sánchez Piñol; lamenta que en català s'exploti poc la literatura de gènere, o la promiscuïtat de les lletres amb el còmic, internet o el món audiovisual). Aviat portarà una samarreta amb una frase que pronuncia un dels seus personatges i que assumeix com a lema personal: «Culturalment dispers».

Una de les dificultats que ha superat Pastor és la de transitar per un tema relativament previsible, amb precedents ben coneguts, sense que per això el lector perdi l'interès. «Bé, totes les històries estan explicades, però es poden explicar de moltes maneres diferents», reconeix. Com jugant amb «el dubte de si estàs al costat del bé o del mal» o utilitzant com a ganxo la localització geogràfica: «És la Barcelona que no surt a les guies. De la mateixa manera que els avis són invisibles per a la gent, aquestes zones, Nou Barris, el Carmel, la Vall d'Hebron, van mutant, tenen canvis brutals que molta gent no veu perquè estan apartades fins i tot físicament de la Barcelona que tothom veu».

Notícies relacionades

Clara Peya, nou disc: "Des de la soledat per a altres soledats"

Els autors d’EL PERIÓDICO, a punt

Malgrat la seva professió i haver guanyat un premi de novel·la negra, el protagonista no és cap policia. «Havia de ser un treballador social, perquè poden adonar-se de quan hi ha alguna cosa que no funciona en la baula més feble, que són els avis. Tenen un nivell de confiança que no pot tenir un policia».

Les sèries que admira es caracteritzen per deixar serrells oberts a la interpretació i la discussió. Al seu llibre, «l'evolució del personatge queda tancada, però el lector pot fer les seves teories». La numeració de les pàgines queda congelada durant un centenar d'elles, sempre a la 214. ¿Per què?