Nils Lofgren, guitarrista de la E Street Band, viatja a Berga

Nils Lofgren ja deu haver après a col·locar Berga al mapa. Per al guitarrista, actuar en aquesta localitat de 17.000 habitants, inserida en una gira circumscrita al Regne Unit, suposarà trencar les seves rutines i enfrontar-se a un públic fresc. Per a la capital del Berguedà, és un esdeveniment vestit amb múltiples actes paral·lels: actuacions detribute bands, batucades itinerants i servei exprés de castanyes i panellets, ja que el recital tindrà lloc per la revetlla de Tots Sants.

El guitarrista de la E Street Band respon a la crida d'Albert Dorna, pastisser i fan de Bruce Springsteen, que fa dos anys va portar Elliott Murphy. L'heterodòxia de la proposta, unida a la gran pujada de popularitat de Springsteen els últims anys, expliquen per què aquesta visita del guitarrista ha armat aquest enrenou. Ja s'han venut més de 1.000 entrades per al recital (de les 1.500 disponibles), més de les que es van despatxar en les seves tres visites a Barcelona juntes: Zeleste 2 (1991), Otto Zutz (1992) i Luz de Gas (1997).

CARRERA PRÒPIA / Lofgren és complimentat pel seu rol de membre de la E Street Band des del 1985, però això no hauria d'amagar altres mèrits: parlem del còmplice de Neil Young en dos discos clau,After the goldrush i Tonight's the night, a més de l'excèntricTrans. I del cantautor rocker amb més de 20 discos al seu nom.

Notícies relacionades

Lee 'Scratch' Perry es treu anys a 'Revelation'

Jota: "Veig cada concert com una victòria"

Iniciat amb el grup Grin, Lofgren es va desmarcar, el 1974, de les quinieles per suplir Mick Taylor als Stones i va iniciar una carrera en solitari que va expressar caràcter en discos com el seu debut homònim (que incloïaKeith don't go,homenatge a Keith Richards), i altres comCry tough, I came to dance iWonderland. Rock amb accents lúdics, influències de la música negra i ocasionals fibres acústiques. Una carrera que, en la seva maduresa, s'ha reduït pels imperatius de l'agendaspringsteeniana.

Però, amb tanta història pròpia, és lògic que el repertori del Cap a penes esquitxi els seus recitals en solitari (en visites passades es va limitar a la llavors inèditaMan at the top). Sí que es preveuen assalts al cançoner de Neil Young, que adapta en el seu últim disc,The loner: Nils sings Neil.