Capa caça Centelles

Els dos grans fotògrafs de la guerra civil espanyola, Robert Capa i Agustí Centelles (amb permís de Seymour, Namuth, Reisner, Alfonso, Marín...), no van parlar mai l'un de l'altre. Ni Capa va deixar res escrit sobre el català, ni aquest, recorden els seus fills, els va explicar haver conegut ni tan sols l'hongarès que va arrambar amb la glòria i la fama. Però el destí va fer es trobessin almenys tres vegades. I d'una en què tots dos es van trobar cara a cara amb l'objectiu de les seves càmeres, n'ha quedat un testimoni gràfic, amagat al llarg de decennis al racó d'un negatiu perdut durant anys a Mèxic. El mes de desembre del 1937, Capa fotografia un caporal de la Guàrdia d'Assalt, ferit en la presa de Terol, que es recolza en un company. A l'esquerra de la fotografia, un col·lega que també s'afanya per fer la seva feina se li cola en l'enquadrament: és Agustí Centelles.

Lamentablement, és impossible saber si Centelles va captar la mateixa escena, segons després, caçant o no el col·lega estranger. No apareix, si més no, en l'únic rotllo d'imatges de la batalla de Terol que es va emportar a l'exili i està dipositat avui a Salamanca. «El meu pare va explicar en una entrevista que aquell dia en va fer dos més, però que els va donar a un col·lega i no els va tornar a veure. Podria haver sigut a Badosa», explica Sergi Centelles després de reconèixer el seu pare en la imatge. Aquestes fotografies potser estan entre les 5.539, la majoria sense autor identificat (n'hi ha de Capa, Namuth, Reisner, Michaelis, Casas i Centelles), encolades en 14 àlbums del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, conservats a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

LA TISORA DE L'EDITOR / A diferència de la majoria de les fotografies de la maleta mexicana, aquesta no és inèdita. Va aparèixer publicada al número del 24 de gener de 1938 deLife (consultable des de no fa gaire, com tota la col·lecció d'aquesta revista, a Google Books). Això sí, retallada: la tisorada de l'editor gràfic nord-americà va eliminar de la foto de Capa un bon tros de cel... i Centelles. Tota una metàfora del silenci que ocultaria la seva figura durant el següent mig segle.

Notícies relacionades

Del canòdrom a la guerra

Novembre per a Abril

Entre el 22 i el 24 de desembre de 1937, la República va convocar fotògrafs, camarògrafs i reporters per aixecar acta de la seva primera gran victòria de la guerra civil. Capa, Centelles, Alfonso, Marín... repeteixen les mateixes escenes: tancs davant la plaça de toros, tirotejos a la del Torico i civils i combatents ferits, evacuats, que es creuen amb batallons del refresc de l'Exèrcit Popular (Capa va seguir fotografiant els combats porta a porta fins al 3 de gener i l'últim reducte franquista no va caure fins al 8 de gener). Passejant pel fons de les fotografies apareixen una vegada i una altra les figures de corresponsals com l'inseparable trio format per Ernest Hemigway, Herbert Matthews i Defton Helmer.

Només consta que les càmeres de Capa i Centelles es trobin dues vegades més. Una, en la desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a la Diagonal de Barcelona, el 28 d'octubre de 1938. L'altra, al camp de concentració francès de Bram. L'1 de març de 1939, Centelles va ser internat en aquest complex, a prop de Carcassona. Dues setmanes després, Capa el va visitar com a periodista. El català va poder retratar des de dins escenes de misèria, brutícia i desesperació. El reporter internacional no va penetrar en les entranyes del camp però va estar a l'altura de les circumstàncies: a l'altre costat dels filats hi havia els seus.