TEROL, DESEMBRE DE 1937 / PRESONERS FRANQUISTES

La mirada de l'enemic derrotat

La mirada de lenemic derrotat_MEDIA_1

La mirada de lenemic derrotat_MEDIA_1 / Robert Capa © International Center of Photography / Magnum Photos / Contacto

1
Es llegeix en minuts

Una columna d'oficials franquistes presos surt de Terol a peu. Demacrats, enravenats i embolicats en mantes. Robert Capa (la mirada depredadora del reporter) fotografia la llarga fila, s'hi acosta, selecciona petits grups i caça la cara més desencaixada, la mirada més perduda i vulnerable. «Vaig veure com se'ls emportaven, sorruts, expectants, pàl·lids però serens», va escriure el corresponsal Herbert Matthews sobre aquell dia.

¿Com retrata Capa l'enemic captiu? El reportatge de Terol és el primer d'una llarga sèrie: italians a Tunísia i Sicília, reclutes alemanys desvalguts, o SS desafiadors, a Itàlia, Normandia, París... ¿Era la seva mirada humanitària, o era la d'un bel·ligerant que mostra la presa? Un indici: no miren mai a la càmera. El vençut defuig la humiliació, és clar. Però a les fotos de Capa, la dona que ha perdut la casa per les bombes a Madrid, la nena refugiada a Barcelona, el republicà tancat en un camp francès, miren a la càmera. El fotògraf els dóna l'oportunitat d'interpel·lar el lector.

EL SUPERVIVENT / ¿Què passaria pel cap d'aquell militar? Un dels 120 caps i oficials fets presoners a Terol encara és viu. Eugenio de Azcárraga, empresari valencià, 94 anys i cap clar, era un jove alferes que va combatre a l'últim reducte de Terol, el del Seminari, fins al 8 de gener. Mira les fotos, no s'hi reconeix i sospita que es tracta dels defensors de la caserna de la Guàrdia Civil: encara més, creu identificar entre ells el tinent Alfonso Fernández de Córdoba i unchusqueroamb qui va compartir cel·la. Perquè tota la guarnició de Terol va estar reclosa a València i Mont-

Notícies relacionades

juïc i va ser duta al Collell (Azcárraga es va escapar saltant del tren). Alguns van ser afusellats allà, en l'episodi narrat aSoldats de Salamina.

¿L'oficial de la foto esperava aquell final? És temptador interpretar així la seva mirada. Azcárraga no ho creu: «Malmenjats, després de dos dies sense beure, estàvem atontats. No esperàvem res. Vam descansar.