Àngels Margarit i Rocío Molina, Premios Nacionales de Danza 2010

La coreògrafa Àngels Margarit (Terrassa, 1960) i la bailaora Rocío Molina (Màlaga, 1984) han obtingut el Premio Nacional de Danza 2010 --en les modalitats de creació i d'interpretació, respectivament--, que concedeix el Ministeri de Cultura i està dotat amb 30.000 euros per a cada guardonat.

El jurat, presidit per Félix Palomero, director de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM), organisme a través del qual s'atorguen aquests guardons, ha estimat en Molina la seva versatilitat, força, "llibertat i valentia", i en Margarit la creació d'un llenguatge i estil coreogràfic i generositat en la formació d'artistes contemporanis.

A Àngels Margarit el guardó l'ha enganxat "per sorpresa" i, encara que està "molt agraïda" perquè l'hi donen en una època molt especial per a la seva companyia, Mudances, perquè acaben de tancar un any i mig de gira amb una retrospectiva dels seus 25 anys de treball, té clar que "els premis cauen quan cauen", ha dit a Efe.

Faceta de pedagoga

Amb el seu treball de retrospectiva no només ha volgut recuperar peces de tota la seva trajectòria, sinó explorar en la seva faceta de pedagoga treballant amb noves generacions de ballarins, "per passar-los el testimoni, les claus de la creació". "Treballar amb ells m'ha fet veure que les peces són molt vàlides i actuals, i que guanyen perquè els aporten un aire molt fresc", afirma.

Amb la gira tot just acabada, Margarit, en què el jurat ha considerat la seva "constant tasca d'investigació" per enriquir un llenguatge i estil coreogràfic reconegut internacionalment, ja començarà a muntar la peça que li ha demanat la Compañía Nacional de Danza (CND) per estrenar-la el mes de juny de l'any que ve.

La ballarina, coreògrafa i pedagoga, que ha estat premiada en tres ocasions amb el Nacional de Dansa de Catalunya, pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida, a finals dels anys 70, de l'Institut del Teatre de Barcelona, i des del 1985 dirigeix una de les companyies de dansa més consolidades del panorama nacional: Mudances (1985), títol també de la seva primera obra.

Col·lectiu Heura

Abans, va estar durant cinc anys al col·lectiu Heura, amb el qual va estrenar Temps al biaix, primer espectacle de dansa del país concebut com una sola peça, i és autora de Kolbebasar (1988), Solo per a una habitació d'hotel (1989), Suite d'estiu (1993), Tèrbola (1998), Solo per plaer (2005) o Flexelf (2008).

Per la seva banda, Rocío Molina també ha assegurat a Efe que el premi "m'ha agafat totalment desprevinguda" i que encara li "tremolen les cames", ja que ho ha sabut quan "estava fent encàrrecs per Sevilla, bé, pagant deutes d'Hisenda", ha precisat rient. "Sempre estic pendent per veure a qui l'hi donen i felicitar-los, però jo, amb els meus 26 anys, no m'ho esperava gens, encara que sí que era un somni meu tenir-lo alguna vegada", reconeix l'artista, que va començar a ballar amb tres anys, amb 15 ja feia gires i amb 19 anys va estrenar la seva primera obra, Entre paredes.

Amb només 26 anys

Encara que només té 26 anys ja ha fet set produccions amb la seva pròpia companyia, "totes molt diferents, arriscant, com en l'última", però això li ha servit "per tenir més solidesa com a artista". "Aquest premi --afegeix feliç-- és una injecció d'energia i una gran inversió per a la meva carrera".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El jurat ha valorat en Molina la seva aportació a la renovació de l'art flamenc, capaç dels registres més diversos, característiques que s'expressen de manera especial en els seus últims treballs, Oro viejo i Cuando las piedras vuelan.

Del jurat del Premio Nacional de Danza també han format part el subdirector de l'INAEM, Antonio Garde, que ha actuat de vicepresident; Ana Victoria Cabo, Omar Khan, Manuel Llanes, Julia Martín Alafont, Alfonso Ordóñez Maray, Pep Ramis, en representació de la companyia Mal Pelo, i Lola Greco, tots dos guardonats el 2009.