Un còmic recupera els cinc dibuixants rebels de Bruguera

A l'Espanya grisa del 1957, faltada de llibertats i sobrada de censura, cinc historietistes es van rebel·lar. Van ser els creadors de Carpanta, Zipi y Zape, el reporter Tribulete, Carioco, Gordito Relleno, l'inspector Dan... Els seus noms: Guillermo Cifré, Carlos Conti, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya, les estrelles de la totpoderosa multifactoria Bruguera, a la qual es mantenien lligats amb contractes lleonins, com els de la resta d'editorials del país, que els obligaven a renunciar als originals de les seves obres i a tot control sobre les seves històries i personatges. «Van ser els primers que van lluitar pels drets d'autor. En un país en què era millor no moure's, ells van decidir deixar la gran empresa per crear la seva [la revista Tío Vivo] i poder gestionar ells mateixos les seves creacions. Allò era un fet sense precedents a Europa i probablement a nivell mundial. Eren herois i innovadors», reivindica el dibuixant Paco Roca (València, 1969), que els ha rendit un afectuós i respectuós «homenatge» al còmic El invierno del dibujante (Astiberri).

RETOLADORS CARIOCA / Es podria dir que Roca és avui Premio Nacional de Cómic 2008 -per Arrugas- gràcies a la plantilla de Bruguera, a la qual rescata d'un injust oblit. «Quan era petit el meu somni era dibuixar com ells i volia saber com funcionava l'editorial per dins. Jo, com diverses generacions, vaig créixer amb els seus tebeos i personatges, que formen part de la cultura popular, com allò de passes més gana que Carpanta. Van ser el meu primer contacte amb el món del còmic, me'l van fer estimar i per això m'hi dedico. Vaig arribar a enviar les meves còpies de dibuixos d'Anacleto o Mortadel·lo, fetes amb retoladors Carioca, a l'adreça del darrere del Supermortadelo. Lògicament mai vaig obtenir resposta», recorda somrient l'autor de Calles de arena.

A les pàgines d'El invierno del dibujante, davant unes tapes de croquetes i olives a la barra del bar, un Ibáñez acabat d'arribar a Bruguera escolta de boca dels seus col·legues «l'última de Vázquez» amb la seva legió de creditors; Escobar tanca la ràdio fart de l'últim comunicat del caudillo; i Rafael González, director de la redacció brugueriana, s'enfada perquè els escots d'una vinyeta no passaran la censura. Perquè «l'Espanya franquista és un personatge més», afirma Roca. El còmic recrea «el sentiment de falta d'il·lusió en un país gris», que s'agreujava «si eres republicà i l'únic que podies fer era oblidar el passat i tirar endavant com fos. I Bruguera era un niu de republicans enmig de la dictadura».

L'empresa era dels germans Bruguera: «Un va ser a la presó per republicà i d'allà l'en va treure l'altre, que era nacional. Però l'editorial donava aixopluc a un munt de gent d'esquerres, com Víctor Mora [guionista d'El capitán Trueno], a qui Bruguera va seguir pagant el sou mentre va ser a la presó per comunista».

Per ser com més fidel millor a la realitat, a més d'entrevistar-se amb alguns dels dibuixants que encara viuen, com Víctor Mora i Jordi Bayona, o la guionista Armonía Rodríguez, Roca s'ha empassat de No-Dos, films de l'època com els de Rafael Azcona -«que diu Gordito Relleno a una persona obesa»- i llibres com els de l'especialista en còmic Antoni Guiral, autor de la nota final d'El invierno del dibujante i que aquesta tardor ha publicat a Ediciones B 100 años de Bruguera, amb motiu del centenari, i by Vázquez, sobre el pare de les germanes Gilda i La familia Cebolleta.

El Vázquez que demana avançaments per enterrar per tercera vegada el seu pare es barreja amb el Vázquez suposat espia de la revista Tío Vivo per a Bruguera. «No deixava indiferent a ningú -apunta Roca-, igual que González, periodista del bàndol perdedor que va sacrificar la seva creativitat com a guionista per mantenir la seva família sent el gos guardià de l'empresa».

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

L'aventura de Cifré, Conti, Escobar, Giner i Peñarroya va durar només un any. «Eren bons dibuixants, però gestionar una empresa era una altra cosa. I Bruguera, que controlava distribuïdores i quioscos, tenia moltes armes per enfonsar Tío Vivo», aclareix. La majoria va tornar a la cleda de Bruguera. Com diu Vázquez al còmic, «a l'idealista David li va clavar una pallissa el poderós Goliat».

EXPOSICIONS / A Roca li bullen idees per a nous còmics -una sobre la segona guerra mundial i una altra sobre els cubans arribats als anys 80 a l'URSS- i fa doblet a Barcelona: a la Fnac Triangle hi ha una mostra amb material complementari d'El invierno del dibujante, i a la Biblioteca de la Sagrada Família una altra sobre Arrugas, la versió animada de la qual estarà a punt a l'estiu.