Un Aute a la 'Intemperie'

Luis Eduardo Aute tenia clar des de fa molt que el títol del seu pròxim disc seria Intemperie. Fa, diu, massa temps que sent que és així com es troben tant ell com la societat, «perquè hem liquidat tots els referents i no tenim on agafar-nos». ¿I a què creu que és degut? «M'agradaria saber-ho. Ho hem anat cremant tot i el resultat és la sensació que tot es pot trencar en qualsevol moment. No hi ha punts de suport ni peus ferms», insisteix l'autor d'Al alba. El nou disc al complet, que s'ha editat recentment, el cantarà aquesta nit a l'Auditori.

«Ens trobem al final d'una era. És temps de mutació -assegura l'artista-. I no em refereixo solament a la crisi, perquè en crisi està tot: el sistema financer, l'economia de mercat, la família, l'educació i fins i tot els mitjans de comunicació, vist el cas de Wikileaks. Està tot molt confús. I tenim uns líders polítics que el que fan és anar veient-les venir», es lamenta el músic.

Aute pronostica «el final d'un sistema capitalista. I si el segle passat vam viure la ràpida caiguda del socialisme real, ara estem davant la lenta caiguda del capitalisme irreal. Però menys mal que ens queda Un soplo de alegría», sospira el cantautor fent referència a la cançó que obre el seu nou àlbum. Una lletra sostinguda sobre un fantàstic groove rítmic i que comença així: «Quiero huir lo antes posible/ de la inhóspita armonía/ de tristezas como losas/ e inconfesas cobardías...»

Intemperie conté 14 peces inèdites en què un inspirat Aute recorre a pautes que han marcat les seves més de quatre dècades en la professió: escepticisme, humor, amor, càrrega crítica, lirisme i referències literàries i cinematogràfiques. ¿Per què aquest homenatge a Buñuel en la cançó Allí (Un perro andaluz)? «Sóc un gran admirador de qui considero un dels més grans cineastes que hi ha. I sóc amic del poble de Calanda, on Javier Espada ha muntat el millor museu de surrealisme d'Europa. A més, fa dos anys em van invitar per Setmana Santa al que anomenen dar la hora: donar el primer cop a un bombo gegantí davant una plaça plena a vessar de 5.000 persones, per després estar 28 hores seguides sentint tocar els tambors sense parar», relata.

Gest al barri de Gràcia

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Aute, complint el que va anunciar a aquest diari, ha gravat una cançó en català escrita per ell, un gest adreçat al barri de Gràcia que el va acollir sent un adolescent i que ha titulat Somnis de la plaça Rovira. «I entre el pou i les pedres/ del jardí de Massens/ la galàxia ens plorava/ pluges de Sant Llorenç/ i el meu pare em parlava/ assenyalant-me el cel:/ fes-li abans dels teus somnis/ un petó al teu estel», diu l'última estrofa. «Cada nit d'estiu, al jardí, el meu pare m'ensenyava l'estrella que més brillava i em deia exactament això», recorda. De fet, aquesta cançó estava previst que s'inclogués en el disc que va cantar a duo amb Joan Isaac, Auteclàssic, «però per una sèrie de circumstàncies no ho vaig poder fer».

Intemperie compta amb una producció molt cuidada que envolta amb exquisidesa cada peça. «És tan important el contingut com el continent. En un cas com aquest, en què hi ha un motiu nuclear, la sensació d'inseguretat, volia que cada una constituís un món propi». Però resulta curiós que jugui amb el contrast: acompanya amb lirisme els textos més durs. «És per compensar. També passa amb les lletres que descriuen més els temps que corren: les tracto d'una manera més frívola per restar-hi intensitat».