Cristina Llanos: «La música hi és per saltar-te les barreres»

-Ara a més de cantar en anglès canten en bambara, una llengua africana, i en francès. ¿Com s'explica?

-La responsable és la meva germana. Ella va fer el primer pas, ja que va portar una cançó amb clara influència africana i ens va entusiasmar. Estàvem buscant un nou so, aquell element de novetat que et fa vibrar i que és imprescindible per crear. Si no t'emociona el que fas, tot perd sentit.

-¿Fins a quin punt coneix aquests idiomes i entén el que canta?

-No els parlo, els desconec. Però no ho devem fer malament perquè a Facebook hem rebut missatges carinyosos de gent que els parla donant-nos les gràcies per fer servir el seu idioma. La majoria són africans que viuen a Espanya.

-¿Com van crear les lletres?

-Primer les escrivíem en castellà i Mohamed, un amic de la meva germana, les traduïa i em deia com es pronunciava cada cosa en bambara. Jo després ho gravava en un cedé i ell em corregia. El francès m'ha ensenyat a pronunciar-lo una amiga filòloga. M'agradaria aprendre'l, però és difícil.

-¿De qué va I ka kené,

-El títol significa Hola, ¿com estàs, nena? És una peça que combina bambara, anglès i una mica de francès al final. Parla d'amor, de la recerca de Déu, d'anar trobant el teu camí en la vida. Les nostres lletres són reflex de les nostres ànimes.

-¿Se sent tan antimaternal com canta a La réponse divine

-Doncs sí. La lletra diu: No sóc maternal, no puc tenir fills. I jo ho dic d'una manera categòrica: no vull parir. La meva germana potser sí que adoptarà un nen, alguna vegada ho ha dit. Però jo no, perquè per fer-ho has de tenir-ho molt clar i no és el meu cas.

-¿Com van arribar a aquest so que integra electrònica i ritmes africans tan allunyat dels seus primers discos com a banda alternativa?

-A base de treballar sense prejudicis. Sempre ens hem atrevit a fer de tot, sense posar-nos barreres de cap tipus perquè la música hi és per saltar aquestes barreres. Si no et creus el que fas, no ho pots defensar.

-Algunes cançons es van mesclar a Los Angeles amb Lord-Alge.

-Per nosaltres és el millor productor o un dels millors que existeix. Però és molt car i com que no donava per fer el disc sencer, només va mesclar la meitat de les cançons.

-¿Com és què aquesta vegada assumeixen també la producció del disc?

-Ens feia mandra buscar algú extern. Ja tenim prou experiència i com que treballem molt al local, les maquetes ja estan molt elaborades.

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

-Dover va néixer el 1992 ¿Quin és el truc per seguir junts?

-Sentim la il·lusió del primer dia. Hem tingut sort de fer una bona carrera. Som com un matrimoni: creiem els uns en altres i estem disposats a lluitar.