Dotze personatges públics fan el pessebre i expliquen com viuen l'esperit de la tradició

Hi ha moltes formes d'afrontar la tradició nadalenca. Des dels entusiastes que decoren l'últim racó de la casa fins als escèptics que ni s'immuten a l'escoltar simbombes i panderetes. Quadern del Diumenge ha entrat en la intimitat d'una dotzena de personatges de tots els àmbits de la societat catalana perquè expliquin com preparen aquests dies de confraternització (o no), regals i fartaneres.

Joana Ortega: "Des que hi ha la Jana ho celebrem tot i més"

Portaveu d'UDC i diputada de CiU

Sent portaveu d'Unió és fàcil endevinar que a casa de Joana Ortega el Nadal se celebra comme il faut. És a dir, amb forma -pessebre, galets i nadales-, però també amb fons. «És un temps de compartir valors i de posar en comú aspectes en què tots podem millorar», subratlla la que probablement estrenarà el 2011 com a consellera de la Generalitat. Ortega té dos fills grans, el Pol (19 anys) i la Patrícia (16), habituats a la intensitat de les celebracions. Però des que Jana Wan (7), la seva filla adoptiva, va entrar a la família fa un parell d'anys, la tradició ha recuperat el seu costat tendre. «Aquest és el segon Nadal que passa aquí, i el disfruta molt més», explica. Ja no té por d'«aquells tres senyors que porten regals a la nit» i s'anima a fer-li un espai al pessebre per a «Tom i Jerry, Dora i Marsupilami», afegeix la Jana. La seva agenda nadalenca és tan concentrada com la de la campanya electoral. «Ho celebrem tot i més», diu. És a dir: la Nit de Nadal s'ajunten uns 40 a casa de l'àvia paterna i se celebra a la navarresa -gambes i filet-; el dia de Nadal toca a casa de l'àvia materna -galets gegants i gall dindi-, i per Sant Esteve és cosa d'Ortega, que prepara un capó per llepar-se els dits, anima el cant coral i no s'oblida mai de repartir «detallets». - PER NÚRIA NAVARRO

Christina Rosenvinge: "Aquesta festa és una cosa seriosa" Cantautora indie

El dia de Nadal no arriba aquesta setmana a casa de Christina Rosenvinge (Madrid, 1964). Va arribar a principis de mes, quan va començar a decorar-la seguint la tradició danesa. «El primer diumenge d'advent es posa una espelma en un canelobre de quatre braços. A partir d'aquí, setmana rere setmana es van incorporant nous detalls fins que arriba el dia de Nadal», explica la cantant al costat de l'arbre i la desfilada de nans que aquesta setmana ha estat confeccionant amb les seves pròpies mans i les dels seus dos fills, d'11 i 6 anys. Compte de saltar-se un precepte. «A la meva família el Nadal és un assumpte molt seriós, i jo he heretat aquest costum», avisa. L'ha heretat i l'ha enriquit, perquè es pot viatjar per tota la pasqua europea sense sortir de casa seva. «M'agrada incorporar tradicions. Per descomptat, posem pessebre. En tenim un amb efectes especials magnífic. S'hi podria rodar una pel·lícula de Mel Gibson. Tinc fins i tot un caganer que em va regalar un amic català», detalla. Aquest Nadal serà especial per a ella: el 25 de gener surt a la venda el seu pròxim disc, La joven Dolores, i aquests dies la seva veu viatjarà sense pausa dels assajos a les nadales, de les quals es declara fan. «'Arre burro arre' és una gran cançó, ho dic sense ironia». Com cada any, aquesta nit de Nadal la cantarà en família formant una rotllana al voltant de l'arbre. L'endemà al matí, una altra tradició, aquesta vegada una de personal seva. «Aquell dia convido a dinar a casa tots els amics que s'han quedat a Madrid sense cap pla». Queden avisats. - JUAN FERNÁNDEZ

Roser Capdevila: "Aquestes són les dates més masclistes de l'any" Dibuixant, creadora de 'Les tres bessones'

Joan i Cesc Sabaté Batet tenen 4 i 6 anys. Són fills d'Helena, una de les tres bessones que van portar Roser Capdevila a la sala de parts i a crear una història que viatja pel món sense cansar-se, sobre paper i a la pantalla. ¡Tres nenes i només néts masculins! Al sortir del col·legi, el Joan i el Cesc han anat a casa dels avis, a Sant Gervasi, per veure el pessebre, que també té història familiar. «El va fer un germà de la meva mare. Està tallat en fusta i totes les seves peces es recullen en l'estructura del portal, que es tanca com una caixa. Es guarda i, a l'any següent, el tornem a treure», explica Capdevila.

La seva casa és tan entranyable com les seves il·lustracions. ¡Qui fos una nena en aquella casa! «El dia de Reis, fem una xocolatada, i una tarda, durant les festes, teatre, amb decorats i tot», explica. L'any passat, el menjador es va convertir en un castell, dins del qual, Ses Majestats van deixar els regals. Tota la casa és un pessebre. Al lavabo, una col·lecció de caganers custodia la tassa, i una caixa reconvertida en maleta guarda titelles per escenificar els pastorets. Només hi ha una cosa que lamenta Capdevila: «Són les dates més masclistes de l'any. Decoració, regals i àpats, de tot se n'ocupa la dona». I no ho diu pel seu marit, precisament. - PER C. ESCALES

Manel Fuentes: "Després del festí, fer l'amor" Periodista i director d'`El matí de Catalunya Ràdio'

Primer, unes pàgines de diari, com a base sota la molsa o el succedani de molsa que ens venen a la fira de Santa Llúcia. Paper de plata per al riu i farina, que serà la neu». Són les instruccions del pessebre que aquests dies decora la casa del director i presentador del Matí de Catalunya Ràdio, Manel Fuentes. «Unes llumetes que simulen el foc dels pastors són l'únic element que se surt del més típic. Bé, i algun esquiador que la meva filla de 3 anys col·loca i que el seu germà, de 8, s'encarrega de retirar», diu el pare. Per a ell, el Nadal ideal seria «passar-lo en una de les platges de sorra blanca de Natal, a Brasil. És un somni a llarg termini», diu. Per realitzar-lo, esperarà que creixin les criatures. «Per ells, el pessebre, la carta que els portem als patges, la cavalcada de Reis... Tots aquells són moments entranyables. Com que els has de viure, millor portar-ho bé», assenyala el presentador, no sense incidir en els abusos en la taula. «Massa menjar i massa fartaneres», afirma. ¿Algun remei per cremar els festins de menjar? «Fer l'amor -afirma- i estimar-se molt. Fer-lo va molt bé físicament i ajuda a pair els tiberis». Aquesta és l'activitat que recomana qui tantes vegades ha fet de Rei, però mai de Rei Mag. Fuentes, als d'Orient, no els demana gaire cosa, «algun llibre -apunta-. És que se m'ajunta el sant -1 de gener- i l'aniversari, el 14», dates que queden en aquesta pàgina, candidata a consolidar el pessebre del 2011, a casa dels Fuentes. - CARME ESCALES

Nandu Jubany: "A penes em toca cuinar" Cuiner

El cuiner Nandu Jubany fa conferències a Harvard i té una estrella Michelin, però els galons no són l'excusa de la família per enclaustrar-lo a la cuina de la nit de Nadal a Reis. A la família Jubany, els fogons estan col·lectivitzats i fins i tot són paritaris: aquí cuinen mares, tietes i cunyats. La cavalcada nadalenca de la família -hiperactiva com una hora punta a la cuina de Can Jubany- comença la nit de Nadal, quan Nandu i la seva dona, Anna, col·loquen dins del cotxe els seus tres fills -Eudald, Gil i Lluc-, deixen enrere Calldetenes i es dirigeixen a casa de la seva mare, a Urbisol, a prop de Monistrol. El cunyat Carles prepara l'aperitiu, i la mare, un garrinet rostit amb carxofes fregides. «Són els únics dies que estem tota la família, perquè en aquestes dates, quan els altres descansen, nosaltres treballem», diu Nandu. Després de rebre el Pare Noel -«tenim enchufe, i ve el de carn i ossos»- i seguint el programa de celebracions, al matí enfilen cap a casa de la tieta Mercè, on la senyora de la casa prepara el vermut; el Nandu, angules i cloïsses, i el seu cunyat Diego una pularda farcida. «Amb el temps, he aconseguit que amb prou feines em toqui cuinar», riu el Nandu. Per Sant Esteve, tornada cap a Calldetenes, on aquell dia obren el restaurant. I a la nit, caga tió amb els sogres i uns amics, entre ells el pastis, «el pastisser del poble». Pròxima estació: Reis, un altre cop a Monistrol, on ses majestats passen per cada casa. - NÚRIA MARRÓN.

Espartac Peran: "Sóc d'arbre, i natural" Copresentador de 'Divendres' (TV-3)

Ni pessebre, ni Reis Mags. A casa d'Espartac Peran, el protagonista en aquestes festes és l'arbre. «I natural. Mentre està sembrat, absorbeix C02 i, quan es recicla, es converteix en adob. És un crim comprar-lo de plàstic», opina el copresentador del magazín Divendres, de TV-3. I, encara que el dia 25 es reuneix amb la família per dinar, el seu «dia més important és el 31. L'anomenem la nit de l'arbre», explica Peran. «Aquell dia, comencem a sopar a les deu i posem la cançó Un año más, de Mecano, quan falta poc per a les campanades», campanades que l'any passat ell va retransmetre per a Televisió de Catalunya, des de la torre Agbar i amb Xavi Coral. «Després del raïm i les felicitacions, ens donem els regals», prossegueix Peran.

Dídac i Abril, fills del seu germà Daniel, de 5 i 3 anys, ja han escrit les seves comandes, que dipositen, també, a l'arbre. Amb 17 anys, Espartac i els seus amics, per guanyar alguns dinerets, posaven cartells per Mataró, perquè els pares els contractessin per repartir joguines. «A més d'un nen li devíem causar un trauma, per despertar-los perquè veiessin com els Reis entraven a casa seva per deixar els regals», diu de broma el presentador, per qui el millor regal que guarda a la memòria va ser una bateria de plàstic. El pitjor, un jardí zen: «No sé com destruir-lo. Acumula pols i, si me'l carrego, em donarà mala energia».  «A la nostra família, hem après a fer els nostres propis rituals, no com una cosa imposada. Seguim la tradició, no la religió», puntualitza. - C. E

Lluís Juste de Nin empresari de moda i dibuixant "Per Nadal no es pot anar de modern"

La visita se celebra en absència però no en rebel·lia «dels protagonistes de la festa», La Bet i el Sergi, els néts de l'empresari de moda i dibuixant Lluís Juste de Nin. «Ara són al col·legi», diu l'àvia, Neus, que dies enrere ja va muntar el pessebre «agnosticopagà» que cada any dóna inici al Nadal familiar. Una capseta de música amb uns cavallets que canta el Jingle bells per aquí, una pista de patinatge i una nòria per allà. L'única cosa relativa al Nadal que és homologable, juntament amb un avet que saluda a l'altre costat del saló, és un Pare Noel que van comprar a les torres bessones dos anys abans de l'11-S. L'explicació d'aquest alterpessebre: «Nosaltres ens integrem en aquesta festa familiar i tradicional amb què celebrem el solstici d'hivern». Juste de Nin&family celebren aquests dies amb un «pastitx entranyable» d'«icones» pròpies com el pessebre, el tió i la carn d'olla, i nòrdics com l'avet i el Pare Noel, amb banda sonora de nadales de Bing Crosby. «L'únic requisit --diu l'autor de la novel·la gràfica El cuarto poder- és no pretendre ser trendy, per Nadal no es pot anar de modern. Això és una pífia. Aquestes dates han de ser autèntiques, tradicionals, com el whisky de Malta o una bona paella». Aquest any, el matrimoni, la seva filla Tània, el marit d'aquesta i els néts han muntat l'operació Perito Moreno: passaran el cap d'any als peus de la glacera a la Patagònia i tornaran la nit de Reis. «Tot el que està relacionat amb Nadal pot sonar a obvietat -diu Juste-, però ens connecta amb la part bona de la vida». - PER NÚRIA MARRÓN

 

Jade Jagger: “Sopo i ballo amb amics” Dj, consultora i dissenyadora

Jade Jagger ¿la filla de Mick i Bianca Jagger que als 10 anys tenia de cangur Andy Warhol, als 20 grungeava i va tenir dues filles, i als 30 es va fer dissenyadora, DJ i analista de tendències¿ es passa el dia abans de Nadal ficada a la cuina preparant una de les seves dues especialitats «alternatives», que no són ni de bon tros el gall dindi farcit amb salsa de pa ni el púding de prunes.

 Si aquell dia Jade apareix per la cuina brandant un assecador de cabells, senyal que ha triat l¿ànec Pequín (nota aclaridora: l¿assecador és el remei casolà per separar la pell de la carn). Però si el que enarbora és un ganivet de telebotiga, és que s¿haurà inclinat pels rotllets de verdures i cranc «estil thai».

 Després, ja sense el davantal i amb les seves filles, Amba i Assisi, protagonitzarà un besamans pel qual passarà una comitiva del Londres més cool. «Aquesta nit m¿agrada tenir tots els meus amics a casa per sopar, beure i ballar», va confessar dies enrere en una visita llampec a Barcelona que la va portar a l¿outlet La Roca Village, del qual és consultora. I després del festí, el de cada any: ficar a la maleta algun gadget nou ¿«m¿encanta que em regalin qualsevol cosa per a l¿iPod o l¿iPad»¿ i aterrar a les platges de Goa, aquell paradís indi que van descobrir els hippies als anys 70 i on ella té una casa. Alguns pateixen una regressió quan mosseguen el primer galet talla gran. Jade, en canvi, s¿enyora quan es penja el pareo. «Del Nadal de la meva infància en recordo els jocs i la música a la platja». Per cert, que a Goa encara avui se celebren raves antològiques. ¿ N. M.

Pau Riba: “Prefereixo el tió al Pare Noel” Cantautor

Cada vegada que  s¿acosta Nadal, a Pau Riba se li acumula la feina. Per 10è any consecutiu, muntarà Jisàs de Netzerit, un espectacle que defineix com «els pastorets del tercer mil·lenni», on combina sàtira política, música i història bíblica. Riba creu que aquesta guarda un curiós paral·lelisme amb La guerra de las galaxias, com diu al xou. La seva proposta és un còctel desgreixador entre tant anunci i desitjos de felicitat.

 Malgrat anar a contracor-rent en moltes coses, Riba segueix la tradició i cada 25 de desembre seu a taula amb la seva família per menjar carn d¿olla, gall dindi, neules i tor-rons. «Som nou germans i cada any ho fem a casa d¿un. Quan ens reunim tots, amb

fills i néts, som un munt». Això sí, ni tan sols aquell dia canvia la seva manera de vestir. A ell no el veureu mai amb esmòquing. «Des de fa tres anys sempre vaig amb sandàlies i sense mitjons».

 La seva altra família aquesta època són De Mortimers, el grup que l¿acompanya en el xou que aquests dia ofereix a Teatreneu i altres llocs.

 A casa seva no hi posa ni arbre ni pessebre. De l¿únic que és realment fan el seu fill Lluc, de 8 anys, és del tió. «Cada nit li dóna menjar. No se n¿oblida. Ho porta dins», explica Riba, orgullós que el Lluc, un bateria en potència, connecti amb una tradició tan nostrada. «Prefereixo el tió, que és de casa, a Santa Claus. Amb tant de ninot vermell als balcons cada cop ens assemblem més als EUA», critica el músic, que ja va retratar el Nadal en dues cançons de Dioptria 2: La nit de Nadal i El matí de Sant Esteve. ¿ MARTA CERVERA.

Sole Giménez: “Sóc fan de les nadales cantades per Sinatra” Cantant

A casa de Sole Giménez cada Nadal hi ha arbre i pessebre. No obstant, els regals els porta només el Pare Noel. «Jo vaig néixer a França i allà és la tradició que se segueix», explica la cantant. Acostumada al fred, diu que li agraden els mercats de Nadal que s¿instal·len al carrer i lamenta que a Espanya no estiguin tan estesos com en altres països. «El Nadal al centre i el nord d¿Europa es viu d¿una manera diferent. No és només una qüestió de temperatura, allà li donen més importància i la festa es deixa notar durant tot el desembre», explica.

 Per als àpats familiars no hi ha un menú fix. Entre la desena de comensals hi ha vegetarians i d¿altres amb gustos molt propis.

 A ella el que li agrada més  és comprar coses per als seus («disfruto intentant endevinar el que els farà feliços i la cara que faran, encara que no sempre l¿encertis») i passar temps amb els seus fills, Álvaro, d¿11 anys, i Alba, de 17, que aquest any han demanat «coses que necessiten», cosa que és d¿agrair en temps de crisi.

 Pregunta obligada per a aquesta interlocutora: ¿I les nadales? Riu i confessa que és «fan de les americanes, sobretot si les canta Sinatra», encara que tampoc renega de la que diu:  «Pero mira cómo beben los peces en el río».  ¿ ALBA GARCÍA

Purificación García: “Per a mi la nit de Nadal és amor, reunió i llar de foc” Dissenyadora

A casa de la dissenyadora de moda Purificación García es viuen dos moments particularment intensos per Nadal. El primer és la Nit de Nadal, «el dia de l¿any» en què ella asseu els seus tres fills ¿Ximena, que viu a Londres, Soledad i Marc¿ a la mateixa taula. I juntament amb una altra amiga i els seus fills respectius, disfruta d¿un sopar lliure de cònjuges ¿«les dones que hem fet coses i hem dit coses estem gairebé totes soles», sol comentar¿, cosins,

cunyats, galets, carn d¿olla, galls dindi i altres accessoris de Nadal. El menú que hi haurà aquest any: amanida d¿api i raves, i lluç de palangre al forn amb ceba glacejada. «Per a mi el Nadal és amor, reunió, llar de foc, intercanvi de regals. I la meva gran il·lusió és muntar la taula, escollir la música i el decorat, a la qual cosa dedico el temps i els detalls que potser no tinc la resta de l¿any. Durant dos dies m¿entrego del tot a ser una bona amfitriona».

 El segon moment intens el viu la Nit de Cap d¿Any ¿«el començament, la il·lusió, els desitjos»¿ i, sobretot, l¿endemà, quan es lleva «en pijama» i comença a ensopegar amb els amics dels seus fills que estan roncant al sofà o acabant-se un cafè antiestralls a la cuina. «Tots saben que per venir a casa no es necessita permís, només s¿ha de trucar al timbre i entrar». ¿ N. M.

Joan Pera: “No tenim caganer, és una falta de respecte” Actor

El xou de la família Pera va tenir la seva època de glòria als anys 80 a TVE. Però talment com si es tractés d¿aquest muntatge, l¿actor Joan Pera també la fa grossa per Nadal. L¿escenari és casa seva, a Argentona (Maresme), i l¿atracció, el pessebre que ocupa el garatge i que obre les portes a veïns, familiars i amics. «Són dues taules de ping-pong amb extensions», explica el veterà comediant. Per descomptat, hi té artistes convidats, com els sis fills de l¿actor en versió figureta i altres personatges amb el nom d¿alguna persona estimada, com l¿avi Pere i la iaia Roser. En aquest tragí d¿habitants (alguns superen els 100 anys), hi ha una absència destacada: el caganer. Això d¿exhibir les natges en públic no és sant de la devoció dels Pera: «És un invent estrany, una falta de respecte».

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

 El teló s¿aixeca per la Fira de Santa Llúcia, quan la família es reuneix per fer, any rere any, les noves adquisicions a la parada 59-60. Així ha estat durant les últimes dècades. «Venia cada 13 de desembre amb l¿àvia i la  mare, perquè teníem festa al col·legi», recorda. I conserven una regla d¿or: cap figureta de plàstic ni resina. El rei és el fang

 Els Pera deixen a la parada una barca una mica damnificada per culpa d¿una mala caiguda. No ha estat l¿únic incident. Un cop, les bombetes i la molsa seca van provocar un incendi. «Ara hi tenim algunes morenetes», riuen. ¿ OLGA LERÍN