Amat davant Ferlinghetti

L'última aportació del pintor Frederic Amat a la il·lustració literària és un llibre en sintonia amb aquests temps de globalització. ¿Qué es la poesía?, un bonic volum creat per una editora mexicana, Carla Zarebska, de Zare Books, que compta amb la concepció artística catalana de Salvador Saura i Ramón Torrente d'Edicions de l'Eixample, en col·laboració amb una editorial canadenca. Pura vocació transatlàntica. I no, l'autor dels textos no és Gustavo Adolfo Bécquer, sinó un avi de 91 anys, d'aspecte venerable i vida no tan santa, el llegendari poeta, editor i llibreter novaiorquès Lawrence Ferlinghetti. El volum reuneix prop de 200 aforismes, gairebé tots inèdits en castellà, de qui és l'últim supervivent de la generació beat i el creador als anys 50 de la mítica llibreria City Light de San Francisco, focus editor i diapasó del moviment literari que va tenir l'errant Jack Kerouac com a cap de files.

Per a l'ocasió, Amat, mexicà de cor, ha fet un dibuix continu en un original de cinc metres, a semblança de les antigues il·lustracions xineses, que s'inicia en blanc i negre i a mesura que avança va integrant els lluminosos colors propis del pintor. «La meva intenció no ha estat fer exactament una il·lustració dels textos de Ferlinghetti, perquè aquesta pintura no és representativa sinó que més aviat ha sorgit del pòsit de la seva lectura».

Al costat de la bellesa de les imatges competeixen els aforismes, que l'escriptor nord-americà va començar a escriure als anys 50, l'han acompanyat en nombroses lectures i van ser editats als Estats Units el 2007 en la seva versió més completa. El conjunt estableix un encertat retrat literari de Ferlinghetti, en què també hi té cabuda la seva ideologia política. No hem d'oblidar que l'autor es considera a si mateix un activista de la poesia.

Cada paraula un ocell

Així sona la traducció dels escriptors mexicans Homero Aridjis i Betti Ferber: «La poesía es el ojo del corazón, el corazón de la mente. / I cada poema, una exageración subestimada. / Cada pájaro una palabra, cada palabra un pájaro -el favorit d'Amat-. / La poesía es hacer el amor en tardes calurosas en Montana. / La idea de la poesía como arma de lucha de clases perturba el sueño de aquellos que no quieren ser perturbados. / Es la última resistencia».

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

¿Qué es la poesía? és un cànon, un «repetitiu mantra», segons va afirmar l'escriptor Rafael Argullol, que va conèixer l'autor a la ciutat de San Francisco una tarda de l'any 1981 i que va prestar els seus records a la presentació del llibre a La Central. «Jo buscava el personatge mític drogat, borratxo i àcrata i vaig trobar amb un home interessat pel Renaixement, un professor de francès que havia fet la seva tesi doctoral sobre Turner».

Una carta de Ferlinghetti afirmant que «aquest és el llibre més bonic» que mai li han fet en la seva vida, és una de les petites recompenses que Amat ha obtingut d'un treball que, subratlla, és «col·lectiu». També constata la paradoxa que els únics llibres que es venien originalment a la petita llibreria City Lights eren els més assequibles i populars de butxaca, molt diferents del seu que té una duríssima i artesanal tapa gruixuda de porós cartró.