Dyango torna a reivindicar el tango amb 'Puñaladas en el alma' L'«AMABILITAT» DE MILLET

J L'últim recital que Dyango va oferir al Palau (gener del 2009) havia d'haver estat al Liceu, però un infart el va obligar a cancel·lar el seu debut al coliseu. «M'agrada el Liceu, però el Palau és casa meva. I vull trencar una llança en favor de Millet: sempre va tenir l'amabilitat de rebaixar-me el lloguer de la sala». I una altra assignatura pendent que té, diu, és «gravar boleros amb el gran pianista Chucho Valdés».

Era l'any 1988 quan Dyango va publicar Tango. El seu primer acostament a aquest gènere colpidor al qual últimament s'apunten molts (Pasión Vega, Diego El Cigala…) I, com llavors, el cantant ha tornat a reclutar una orquestra simfònica per gravar el seu disc 50: Puñaladas en el alma. Amb aquest llançament que acaba de sortir al mercat, l'artista torna aquesta nit al Palau de la Música, convidat pel Festival Mil·lenni. El títol de l'espectacle, però, és Corazón mágico. I aclareix que d'aquest nou disc només n'abordarà «algunes cançons».

«També vull aclarir que aquest àlbum és de tango tango, mentre que el que fan altres artistes és emportar-se'l al seu terreny. Sempre que he anat a l'Argentina m'he amarat d'aquesta música. És més, els argentins diuen que sóc el cantant que més ha entrat en la corda tanguera», subratlla l'intèrpret d'èxits com Y si yo fuera él.

Dyango assegura que aquest segon desembarcament respon a la «quantitat de grans cançons» que van quedar al tinter. I que des d'un principi tenia «claríssim» que el productor havia de ser el guardonat Carlos Franzetti, que també s'ha encarregat dels arranjaments, es va posar al capdavant de els 65 instrumentistes de l'Orquestra de Praga i fins i tot va tocar el piano. «Ja sabia que aquest argentí que viu a Nova York faria una cosa magnífica. ¿Que no és comercial? Pot ser. Però sí que és una cosa que perdurarà», sospira.

Entre el repertori seleccionat destaca Garganta con arena. Una lletra de Cacho Castaña que comença així: Ya ves,/ el día no amanece,/ Polaco Goyeneche,/ cántame un tango más...» De fet, Dyango va arribar a cantar a duo amb l'enyorat Roberto Goyeneche (àlies El Polaco). «Vam ser íntims. Me'n recordo quan vaig gravar el meu primer disc de tangos que s'aixecava i es donava cops de cap a la paret perquè no entenia com un yoyega, que és com el diuen els argentins dels gallecs i els espanyols en general, vingués a ensenyar-los a ells com cantar tangos».

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

Dyango sempre ha estat molt segur del seu talent, i ha donat titulars del tipus: «Sóc el millor cantant del món». «Reconec que com a músic sóc un pedant. ¿Per què no? Però com a persona sóc molt senzill, molt d'estar per casa -aclareix-. El cas és que jo vaig estudiar música des dels 8 anys, vaig acabar la carrera de violí, trompeta... Tinc una manera de cantar, una afinació, diferent dels altres, que és gràcies a la meva afició al jazz. I sé avançar, endarrerir i col·locar les frases sempre dintre de l'harmonia».

MARE CENTENÀRIA/ En el recital d'aquesta nit, el que també es proclama com «el millor bolerista», repassarà tots els seus hits de l'estil al qual s'ha dedicat més. «No fer-ho seria una equivocació». I entre els tangos que abordarà, no inclourà el primer que va aprendre, en boca de la seva mare (malgrat que per les dates que s'acosten seria del més adequat), La noche de reyes. «És un tango que curiosament a l'Argentina es coneix poc. A ella l'hi canto sempre. I quan no fa gaire va fer 100 anys, llavors vam interpretar junts, és clar, aquella altra peça que li vaig dedicar: La mare». Per sort, ella segueix molt bé de salut».