Esclaus de l'èxit

Ami no em faria res ser un escriptor esclau del meu propi èxit. Estic convençut que ho portaria amb dignitat, que fins i tot seria capaç de sobreviure a la pressió, en ocasions asfixiant, dels mitjans de comunicació. És més, tindria respostes preparades per a preguntes com: «¿Triomfar en aquest gènere literari li impedeix publicar un altre tipus de novel·les?» «¿No creu que els seus lectors se sentiran decebuts si canvia de registre?» Com que un servidor ja té un passat, he tingut l'oportunitat d'entrevistar molts autors a qui, llevat d'excepcions, les etiquetes no els agraden gens. La voracitat del mercat sol acoblar-se com un corcó a les seves meninges, i són pocs els que se salven de la pressió de l'editor que demana més del mateix. No fa gaire,Jordi Sierra i Fabraem comentava que quan entrega una novel·la per a adults, els seus editors li solen dir que per què no l'escriu amb un registre més juvenil, ja que així tindrà l'èxit garantit. Però si miro cap enrere, me'n recordo deManuel Vázquez Montalbán,i de com entre línies aflorava la frustració del fet que Pepe Carvalho difuminés la silueta d'altres tipus literaris de primera, comGalíndezoLos alegres muchachos de Atzavara. És clar que tambéCervantesva voler triomfar en el teatre comLope de Vegai no obstant ho va aconseguir amb una novel·la, ves per on. Potser hauria estat més oportú que fes servir pseudònim per canviar de registre, com fa el profundJohn Banville,que es reconverteix enBenjamin Blackper anar de policíac, oJuan Eslava Galán,que es rebateja com aNicholas Wilcoxper pecar amb elbest-seller històric.

Tot això fa al cas perquè li acaben de donar el premi Nadal a la meva estimadaAlicia Giménez-Bartlett,i no seria just que sense llegir la seva novel·la,Donde nadie te encuentre, ja hi hagués qui s'atrevís a aventurar que l'ombra de Petra Delicado és massa allargada i enfosqueix la deTeresa Pla Meseguer.Potser és que canviar de gènere literari és com canviar d'equip de futbol, una cosa impossible d'assimilar; o potser tenen raó aquells que asseguren que un autor, encara que publiqui desenes de llibres, sempre està escrivint la mateixa novel·la. Doncs què volen que els digui, fins i tot a risc de perdre'm alguna cosa sublim, jo em quedo amb els agosarats que s'atreveixen a canviar de registre.