Refree presenta a l'Auditori el seu subtil cinquè disc, 'Matilda'

Matilda és el nom que hauria posat Raül Fernández al seu primogènit si hagués estat nena. Però va néixer nen.Matildasí que és el títol del cinquè treball amb el pseudònim Refree, però aquest tampoc és un treball en què el músic i productor català expliqui gaire de si mateix. A Fernández no el coneixeràs pel que canta, sinó per on posa l'accent de la mirada, per com ho explica, per com projecta la veu i, sobretot, per com condueix la música; sempre de forma tendra i enrevessada, delicada i aventurera.

Refree no es despulla amb les paraules. «Fa molt temps que no escric una lletra en primera persona. AQuitamiedos vaig parlar molt en primera persona i no estava preparat per fer-ho», reconeix. Aquell disc el va gravar fa vuit anys, però des d'aleshores Fernández ha accentuat el seu pudor davant el model de cantautor confessional o l'artista que vocifera la seva posició davant el món. Ell disfruta més, i se sent menys vulnerable com a autor, descrivint escenes i persones davant les quals es posiciona com un observador des de la distància. És una manera diferent de despullar-se. Refree es despulla quan ningú mira.

Minuciós i juganer, Raül Fernández volia gravar aquesta vegada un disc amb menys instruments i músics del que és habitual. Era el que li venia de gust després d'Els invertebrats (2007) i després d'un any de molts viatges i moltes produccions. Tancat a soles a casa seva, va anar modelant les cançons. Les va gravar, les va retocar, les va desfer, les va rearmar, se les va mirar des de dins, se les va mirar des de fora i tot i així no acabava d'estar-ne convençut. Quan el bloqueig i l'esgotament començaven a fer perillar el disc, va escriure un mailal productor nord-americà Brad Jones.

Sí, Raül Fernández estava a punt de delegar en un tercer aquest treball pel qual altres demanen els seus serveis. «Fins i tot quan li havia enviat elmailpensava: 'Hauria de fer jo tot el disc'. Però cada vegada tinc més clar que és més complicat arribar igual de lluny amb el teu material propi si estàs sol que quan comptes amb algú més». I treballant amb el nord-americà (productor de Josh Rouse, Els Pets i Quique González), no només va completar el disc, sinó que va aprendre coses d'un productor més bregat i expert. «Em va ensenyar a extreure el so específic i únic de cada instrument», celebra ara. I és només un exemple.

CINC DISCOS, QUATRE MÚSICS / Avui es presenta un Refree amb cinc discos i quatre músics de suport. Un Refree últimament obsessionat pel timbre dels sons. Un Refree encara indecís a l'hora de mostrar els seus sentiments de manera explícita. Un Refree que, com a músic que és, ha après a transmetre la seva personalitat més a través de la interpretació musical que no pas de les paraules. Com deien Aerosmith, «deixa que la música parli per si mateixa».

Notícies relacionades

El guitarrista 'part-time'

Eduard Canimas obre l'espiritual 'Sagrat cor'

Refree

3Auditori (sala 3) • Dv. 28 • 21.31 h • 15 €