A Trieste amb Magris

En la seva obra, l'escriptor italià Claudio Magris ha ressuscitat amb la seva imaginació un territori mític, la Trieste multicultural on s'encreuaven els mons llatí, eslau i germànic, el pròsper port franc de l'imperi austrohongarès fins al final de la primera guerra mundial, la ciutat de James Joyce, Italo Svevo i Umberto Saba. Amb l'ajuda del seu amic, el director teatral Giorgo Pressburger, i de l'arquitecta Paola Navone, ara acaba d'obrar el miracle que aquest espai imaginat es faci realitat a l'exposicióLa Trieste de Magris,des d'avui fins al mes de juliol al CCCB.

«L'art dóna forma a la realitat, crea una nova realitat. I en aquest sentit, aquesta exposició és una obra d'art», va explicar satisfet Magris, que considera que dibuixar el paisatge de la seva ciutat natal equival a dibuixar un retrat de si mateix, i viceversa. I creu que una exposició com aquesta només podia néixer en un espai també culturalment plural i en què se sent «comprès» com Barcelona i Catalunya, «amb una identitat particular molt forta i que pertany a un context més ampli, que com Trieste inclou la pertinença a dues o tres realitats».

MAGRIS, JOYCE, SABA, SVEVO...

3 Les exposicions que relacionen una ciutat i un escriptor (Kafka i Praga, Borges i Buenos Aires, Pessoa i Lisboa, i, els pròxims anys, la Roma de Pasolini i l'Istanbul de Pamuk) ja són una tradició al CCCB. A diferència de les mostres anteriors, Magris ha volgut que el seu protagonisme (una reproducció de la seva sala d'estar, amb les seves lectures, les seves fotografies familiars i els seus manuscrits, la pel·lículaDietro il buio, basada en el seu monòlegVostè ja ho entendrà i rodada expressament per a l'exposició) estigui molt més compartit amb altres autors que han escrit sobre Trieste o amb obres influïdes per la ciutat.

Perquè la realitat i la literatura s'influeixen entre si per crear una realitat molt més gran que el paisatge físic, que l'històric o que les biografies personals, explicava ahir Magris: «La ciutat és al mateix temps mare i filla de les grans obres literàries». De les del transsilvà Italo Svevo, que en realitat es deia Hector Schmitz, del seu amic James Joyce, resident durant 14 anys a Trieste i de qui es mostra abundant correspondència o del llibreter i escriptor Umberto Saba.

VENT, CAFÈ, LLIBRES

3 Giorgio Pressburger es va plantejar que els que visitin l'exposició «surtin de les sales amb una experiència viscuda»: per començar, una sala fa sentir tota la força delbora,el vent a ratxes i molt salvatge que baixa dels Alps fins a l'Adriàtic i que obliga a estendre cordes per agafar-s'hi pels carrers. En altres espais es poden reviure una visita a la Libreria Antiquaria d'Umberto Saba i al Caffè San Marco, del 1914, on Magris ha escrit moltes de les seves pàgines.

PSICOANÀLISI, ANTIPSIQUIATRIA

3 La situació de Trieste com a pont cultural va fer que es convertís en la porta d'entrada de la psicoanàlisi a Itàlia, a través del deixeble de Sigmund Freud anomenat Edoardo Weiss. Però als anys 70 va tornar a ser innovadora. El famós hospital psiquiàtric de San Giovanni (es mostra l'obra del pintor alienat Vito Timmel) va ser el camp de batalla de Franco Basaglia, que va defensar la caiguda dels murs de les institucions mentals i la sortida al carrer dels seus interns. El símbol va ser el cavall blau (Marco Cavallo, reproduït en una sala) que va encapçalar la històrica cercavila amb què els interns van reconquistar les vies de la ciutat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

CONVIVÈNCIA I PERSECUCIONS

3 Les salvatjades del segle XX (com el camp de concentració i extermini de La Risiera, l'arrosseria, protagonista de l'espai més opressiu del recorregut, o els anys del teló d'acer) es van emportar la Trieste dels Habsburg, un «no-lloc» cosmopolita. Una sala permet reviure la nostàlgia d'aquest imperi difunt: al voltant d'un retrat de l'emperador Francesc Josep hi pengen auriculars que permeten escoltar l'himne imperial en les diverses llengües dels súbdits de la cort de Viena. Incloent-hi la de Trieste: ¡Salvi diu l'imperator¡!Amb la caiguda del mur i, després, de la frontera entre Itàlia i Eslovènia, alguna cosa del Trieste universal, frontissa de dos mons (com el Danubi al qual es dedica una altra sala, amb un recorregut virtual des del seu naixement fins a la desembocadura, paral·lel al que va relatar Magris al seuDanubi) ha tornat, encara que amb altres colors i orígens, conclou la mostra.