Kylie exposa el seu glamur pop al Sant Jordi

Kylie Minogue no ha estat mai la reina del pop (paper reservat per a Madonna) sinó la princesa; no ha desplegat plans de dominació mundial, ni ha generat escàndols. Tot en ella és més aviat de miniatura, i ni tan sols genera fòbies com sí que han despertat Britney Spears o Lady Gaga. Però aquesta cantant australiana, a qui hem vist créixer des dels dies de la sèrie televisivaNeighbours (Veïnsa TV-3), és una triomfadora de llarg recorregut que contradiu les regles de la longevitat en el pop de consum. Allò que una icona comercial no dura més d'un lustre. Demà acaba amb una anomalia i debuta, per fi, a Barcelona.

Havia de visitar-nos en elFever tour del 2002, la gira que va oficialitzar el seu retorn triomfal després d'uns anys inestables, però la data va coincidir amb una vaga general i no va poder ser. Un any després va oferir un xou privat per al Deutsche Bank al casino de Sant Pere de Ribes. Ara, arriba al Palau Sant Jordi amb una càrrega de bons desitjos: presenta Aphrodite, un disc consagrat a la deessa de l'amor. El xou,Les follies, és una fantasia mitologicoaquàtica escenificada davant d'una cons­trucció que evoca la Grècia antiga i que inclou una sèrie de sortidors d'aigua repartits al llarg de dues passarel·les.

DEUTE SALDAT/ La seva veu sona jovial i resolutiva a través de la línia telefònica. «¡Per fi, Barcelona! Recordo la suspensió de fa anys. Em vaig sentir destrossada», sospira Kylie, que des de fa un temps guarda el seu cognom al calaix. DefensaLes follies com «un espectacle en què passen moltes coses i que empeny la gent a enamorar-se». El xou inclou 25 cançons, nou de les quals procedeixen d'Aphrodite. «Un disc que, des del principi, vaig voler que fos molt pop i ballable, i per això no té cap balada», apunta.

Kylie és l'única cantant femenina amb uns discos que han estat número u a la Gran Bretanya (el seu segon país) en quatre dècades diferents, des dels 80 fins avui. Encara que està consolidadíssima en els mercats europeus, els Estats Units sempre se li han resistit. Potser li falta una mica de factor criminal o de sexualitat agressiva per competir amb les amazones del r&b nord-americà. «Durant molts anys em van repetir aquest missatge: ¡ataca Amèrica! ¡Conquista-la! Però és un mercat molt diferent i requereix molta dedicació. El 2009 vaig fer la meva primera gira important als Estats Units, i vaig ser ben rebuda. Però no sé què passarà». Elegant amb les seves rivals, llança piropos a Lady Gaga, una artista que, amb la seva vocació antiestètica, simbolitza el contrari que ella. «Ha sigut una càrrega de dinamita per al món del pop. Les seves cançons són potents i això és el més important. És el que la gent ­necessitava ara mateix. Encara no l'he vist en directe, però en sóc fan», assegura.

Notícies relacionades

Estrella sí, però no fugaç

Entrades encara disponibles per al concert de Kylie Minogue

FELIÇ DERROTA/ Costa recordar aquella Kylie Minogue que, a mitjans dels 90, va voler acabar amb la seva imatge depin upadolescent, utilitzada per l'eficaç trio Stock, Aitken & Waterman, i es va acostar a Nick Cave (el duo fúnebreWhere the wild roses grow) i Manic Street Preachers. Va néixerindie-Kylie. Aquella reconversió, plasmada, sobretot, en el discKylie Minogue, del 1997 (el seu títol inicial, Impossible princess, va ser canviat a última hora arran de la mort de Diana de Gal·les), no va triomfar, encara que li va fer guanyar simpaties en el paisatge alternatiu. «Estava buscant i només tenia clar que volia fer alguna cosa diferent. Estic orgullosa d'aquelles cançons, sobretot dels textos», explica.Light yearsi Fever, discos més predictibles però d'alt poder comercial, van assenyalar el camí de sortida a aquells anys de dubtes.

Les seves gires, gairebé totes immortalitzades en vistosos DVD, solen assegurar dosis equilibrades d'excitació i fantasia. Els xous de Kylie Minogue no busquen revolucionar, sinó emocionar i entretenir. Però ella ja pensa en un canvi de patró. «En el futur m'agradaria fer un altre tipus de xous. Podríem dir-ne unantitour, amb actuacions de format més petit, que incloguessin material més estrany, cares B, cançons que no he interpretat en directe...». Mentre arriba,Les folliespromet dues hores d'espectacle pop en mans d'una experta enentertainment.