MANIFEST DE LA SOCIETAT CIVIL
Receptes per sobreviure
El Cercle de Cultura advoca per l'«excepció cultural»
L'entitat, a la qual pertany Mascarell, proposa una sèrie de prescripcions per evitar retallades i fomentar la creativitat
Reivindicació constant 8 Manifestació d’artistes contra la política cultural de la Generalitat, durant l’època del tripartit, l’octubre del 2008. /
El Cercle de Cultura, entitat independent amb vocació de fomentar el diàleg i el debat, va fer públic ahir un manifest a favor de l'«excepció cultural» i en contra de les retallades «lineals». Més enllà de reivindicar un tracte diferencial, el document advoca per canvis profunds en el marc jurídic i econòmic per impulsar el sector. Es dóna la circumstància que Ferran Mascarrell, conseller de Cultura, i Fèlix Riera, director general de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), són socis del Cercle.
FRE A LES RETALLADES «És una reducció sobre la reducció»
El pressupost de Cultura de Catalunya és molt baix. Està una mica per sobre de l¿1% del pressupost del Govern de la Generalitat, molt lluny dels estàndards europeus, va recordar el president del Cercle, Pere Vicens. Per això, el manifest assenyala que «el que avui està en joc és la supervivència d¿unes condicions mínimes de viabilitat i competència del sector». «Qualsevol reducció pressupostària en cultura es realitza en un sector majoritàriament deficitari. A Catalunya una reducció del pressupost de Cultura és indiscutiblement una reducció sobre la reducció». El document reclama, per tant, l¿excepció cultural. És a dir, que la cultura sigui considerada àrea d¿atenció especial, igual que la sanitat i l¿educació. En cas contrari, «es continuaria discriminant la cultura», va destacar el vicepresident, Xavier Bru de Sala.
NOU MARC LEGAL «Donar respostes als creadors d¿avui»
El segon punt del manifest advoca per establir un nou marc jurídic i econòmic que faciliti la germinació de nous projectes. «La cultura es podria gestionar amb més eficiència si s¿evitessin despeses innecessàries», va raonar Xavier Marcé, vocal de l¿entitat i exdirector de l¿ICIC. «Una política cultural amb paràmetres antiquats no pot donar resposta als reptes del segle XXI», va afegir Marcé. «El que s¿ha de fer és canviar les estructures i dissenyar instruments que ajudin tant a desenvolupar el talent com a donar-lo a
conèixer».
MILLOR GESTIÓ «Potenciar sinergies entre departaments»
Una gestió eficaç dels recursos passa per enfocar la cultura des d¿una visió més global i transversal que impliqui altres departaments com els d¿Ensenyament i Economia. El document del Cercle reclama «augmentar la coordinació mútua i l¿estimulació de sinergies en àmbits competencials fronterers». L¿economista Ezequiel Baró va destacar, en la presentació, que la cultura ocuparà en el futur un lloc central en la societat. «Tendim a mirar el rol de l¿economia en la cultura però hem de començar a canviar i analitzar el paper de la cultura en l¿economia». En les societats desenvolupades l¿economia va cada vegada més unida a creativitat i cultura. D¿aquí la necessitat de «crear i potenciar sinergies», va insistir.
SOSTENIBILITAT «Bases estables» més enllà del cicle polític
En l¿últim punt, el manifest assenyala mesures inspirades en les recomanacions de la Unió Europea, que haurien de marcar el rumb, independentment del color polític del govern. Proposa millorar l¿accés dels creadors al finançament, sense esperar a canviar la llei de mecenatge (mitjançant una llei catalana). A més, incideix en la necessitat d¿un instrument propi per garantir el retorn a Catalunya dels drets d¿autor i el foment de mecanismes fiscals per a inversions en investigació.
Notícies relacionadesEL LLAST Falten «indicadors d¿activitat»
El Cercle denuncia la falta d¿indicadors objectius que permetin valorar la quantitat i qualitat de serveis que ha de prestar l¿Administració. La falta d¿«indicadors d¿activitat» fa minvar el sector i és un dels temes en què és necessari incidir per poder dissenyar polítiques a llarg termini. «El coneixement sobre la cultura és molt deficitari. Tenim poques dades i algunes de les existents no es processen i, per tant, no es posen sobre la taula», va criticar Bru de Sala. «En comptes de fer una retallada lineal, cal gestionar els recursos més eficaçment per evitar despeses innecessàries».
