Tremolors en la cultura

Fills que volen i necessiten matar el pare, cosins que no són cosins ni germans, convocatòries, patacades, tambors, manifestos a favor de l'excepció cultural, 13 gremis que sacsegen el pot i proclamen que no retallin la cultura. Si tot és cultura, diguem que no retallin res, que hi ha qui s'estima més que li fereixin un dit si amb aquest gest salva el que no té salvació.

Cultura des de la iniciativa pública, la de tothom, tot i que no tothom en disfruta amb la mateixa assiduïtat. I l'altra cultura, la que empeny des de l'empresa privada, la que reivindica el seu espai, ja que no tot passa per l'animal públic, perquè hi ha més animals a les altres esferes. El que necessitem és públic que vagi i adquireixi l'entrada, entrades plenes d'acomodadors que no saben a qui acompanyar.

Les empreses culturals de titularitat privada, a la recerca de cursos específics perquè els seus directius estiguin a l'altura per poder administrar recursos escassos. La iniciativa social que exigeix el seu lloc al tercer sector, al primer i al segon. Universitats que formen gestors culturals que no trobaran feina ni a la pública ni a la privada perquè avui la feina la genera un mateix. Vénen temps convulsos, on les genialitats hauran d'aparèixer sota la closca de la sobrietat.

Traspàs de dirigents, consorcis, concerts, contenidors i consorts que són intercanviables. No retallin la cultura, perquè si es fes així, també s'haurien d'empetitir les nòmines d'algunes poltrones que es van concedir i ja no hi ha ningú que sàpiga dir-los que no. El Conca, que crida amb la pancarta a la mà perquè traslladin la seva seu a la Conca de Barberà, un territori totalment allunyat del poder polític, parlamentari i econòmic. Artèries culturals que estan a un pas de l'infart perquè s'han atrevit a revitalitzar el Paral.lel de la ciutat comtal, una tasca prou estressant perquè el vial és a prop dels palaus on regnen les fires i els congressos. Anem a la deriva si seguim en la batussa conjuntural en lloc de fonamentar el debat en les qüestions estructurals.

Notícies relacionades

Hereu oferirà a Mascarell un pla contra la tisorada cultural a Barcelona

Hereu omple el calendari amb una marató d'activitats culturals

Almenys, dues amenaces ens tenallen: el curt termini i el que hi ha del meu cas. Tots correm per veure qui arriba abans, però desconeixem absolutament cap on ens dirigim. Cultura, la maleïda cultura. Creativitat, beneïda siguis. Art escènic, això és el que és realment important, disposar de bones eines per produir òperes, opere prime i òperes dels germans, que no és pas el mateix ser un germà que ser un cosí.

Em falta nervi i vigor, unes qualitats necessàries per assistir a la manifestació del 21 de març a la plaça dels Àngels de Barcelona, la que acull el Macba i el FAD. Fins aquell dia estaré llegint i analitzant atentament el manifest a favor de l'excepció cultural, el que ha redactat i fet públic encertadament el Cercle de Cultura. Si alguna cosa tenim la gent de la cultura és que som l'excepció que confirma la regla; iguals i diferents alhora. Volem una regla, una vara de mesurar i un llistó en la proximitat de les brases on ens puguem escalfar.