Albert Manent rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El filòleg, historiador i escriptor Albert Manent ha estat guardonat amb el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que entrega Òmnium Cultural, per una trajectòria "de compromís i activisme cultural amb Catalunya", que, en paraules del jurat, és "impossible de deslligar" dels lemes de la institució que atorga el premi i a la qual Manent ha estat vinculat des dels seus inicis fa 50 anys: "Llengua, cultura i país".

La presidenta de l'entitat, Muriel Casals, ha assenyalat que el Premi d'Honor és sobretot un reconeixement a "una trajectòria de compromís cívic " abans que "un premi literari". Manent, que s'ha definit com a "activista, sempre", ha definit així el seu paper en la cultura catalana durant les últimes dècades: "Encarrego feina. No per a mi, sinó per al país".  I sempre amb un objectiu: la "santa continuïtat" de la cultura catalana. Òmnium ha fet públic el guardó aquest dilluns a Barcelona, encara que la festa d'entrega del premi no se celebrarà fins al mes de juny vinent.

Moviment universitari catalanista

Moviment universitari catalanista

Albert Manent, fill del poeta i traductor Marià Manent, va néixer a Premià de Dalt el 1930 i va passar part de la guerra civil a Sevilla. Va començar a escriure poesia molt jove i va militar en el moviment universitari catalanista, a l'exili i durant el franquisme va ser un dels activistes més reconeguts. Va participar en la majoria de campanyes, com la vaga de tramvies, el cas Galinsoga i la dels bisbes catalans, i va participar en nombroses empreses culturals, com Enciclopèdia Catalana, Serra d'Or, la revista Curial i les Edicions Catalans de París amb Josep Benet.

Va contribuir a crear l'Arxiu General de Catalunya (1980) i entre el 1980 i el 1988 va ser el director general d'Activitats Artístiques i Literàries de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, amb Max Cahner. Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. El 2003, va obtenir el premi que atorga la Fundació Ramon Trias Fargas amb una biografia de Fèlix Millet Maristany (Fèlix Millet i Maristany: líder cristià, financer i mecenes catalanista), pare de l'actual expresident del Palau de la Música. També ha assessorat el president , de qui era amic.

Historiador de la literatura

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

De la seva obra literària, destaquen diversos estudis sobre prohoms de la literatura catalana, estudis de folklore i toponímia, i, sobretot, de crítica literària. És autor de La literatura catalana a l'exili (1976), Escriptors i editors del Nou-cents} (1984), Tomàs Garcés, entre l'Avantguarda i el Noucentisme (2001), Josep Carner i el Noucentisme (1969, premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1970) i Marià Manent, biografia íntima i literària (1995, premi Ramon Llull), entre altres.

De la seva obra literària confessa sentir-se especialment satisfet "pels llibres dedicats al memorialisme i a la memòria històrica, els retrats i els llibres de memòries personals". En la seva obra històrica destaquen diversos treballs dedicats a la persecució dels catòlics durant la guerra civil. "Es parla molt de la repressió franquista i poc de la repressió a la zona republicana. Això sí que és desmemòria", ha lamentat.