Paradís de 'rockaddictes'

Fa set anys, curiosament també un 1 d'abril, Jordi Tardà va anunciar que deixava d'organitzar la Fira del Disc (després de 20 anys). I precisament aquest mateix dia, caramboles del destí, ha estat l'elegit per a la inauguració oficial del seu llargament anhelat Museu del Rock. El centre ocupa 2.000 metres quadrats de la quarta planta de Les Arenes. Però només acull un 10% de l'amplíssima col·lecció que aquest periodista musical va començar quan amb només 8 anys va comprar el disc Come on dels seus idolatrats Rolling Stones.

Ara, a la banda de Mick Jagger li dedica una de les seves sales expositives: «Les altres recullen els orígens del gènere (anys 60, 70 i 80), els Beatles; el rock espanyol i català; i una de temporal que obrim amb Queen, amb motiu del seu 40è aniversari, i que inclou joies com la guitarra que Brian May va tocar en l'últim concert de Freddie Mercury, així com el certificat de defunció del cantant».

Aquest paradís per als rockaddictes compta amb un escenari per a 250 persones -«també organitzaré recitals a l'auditori de dalt; hi caben milers de persones»-, una zona que es diu on stage, «amb instruments reals i unes bases musicals de moltes peces» per a qui vulgui sentir-se com una rock star, i el restaurant Happy Rock, «amb una banyera d'or d'Elton John reconvertida en taula per a 12 comensals». «La meva idea és que la col·lecció serveixi per explicar la història del rock de manera didàctica

-afegeix-, per això s'hi poden escoltar 5.000 cançons inèdites».

¿I què sent ara al veure que el somni s'ha fet realitat? «Tot va començar quan després d'un coma d'11 dies per triple fractura de crani em vaig comprar el disc dels Stones. Llavors ja em consideraven un nen estrany. Anys després em van diagnosticar un càncer i tres mesos de vida, i quan el vaig superar vaig deixar la promotora Gay & Company i vaig muntar la Fira del Disc i el programa de ràdio. I és curiós, abans d'obrir aquest museu em vaig sotmetre, al gener, a una operació a cor obert. I encara me n'estic recuperant. Tots els meus projectes neixen després d'una superació. Però el que m'agrada més d'aquest és que perdurarà més enllà de mi».

Tardà vol ressaltar que el seu museu del rock «és únic a Europa», així com el fet que vincula «la història del gènere amb Catalunya i Espanya. El recorregut de totes les sales comença amb objectes que identifiquen la banda amb el país. Per exemple, la primera peça (a la foto perfilada) és l'entrada número u del concert que el 1976 els Rolling Stones havien d'oferir precisament a Les Arenes [després es va acabar fent a La Monumental]». Tardà, que llavors treballava amb Gay Mercader, se les va enginyar per aconseguir aquesta relíquia i que més tard tots els integrants de la banda l'hi estampessin la seva firma.

Lennon i Ono, denunciats

«Hi ha altres documents curiosos, d'una història molt poc coneguda sobre John Lennon i Yoko Ono. Resulta que ella volia recuperar la filla que havia tingut amb Anthony Cox el 1971. I, per localitzar-los, va contractar uns detectius de Barcelona. Va resultar que pare i filla estaven passant una temporada a Mallorca. Ono, que ja s'havia casat amb Lennon a Gibraltar, volia demostrar que el seu ex no cuidava bé la nena per poder quedar-se-la. Però no va poder, i va intentar segrestar-la. No obstant, Cox se'n va adonar i va denunciar Lennon i Ono a la Guàrdia Civil. Aquests papers ho demostren».

Notícies relacionades

Roger Waters: «Les revoltes al món àrab actualitzen 'The wall'»

Barcelona, capital de la innovació social

El museu conserva també lletres de peces inèdites de Bruce Springsteen (escrites a mà), de l'únic exemplar que existeix d'un vinil en què en una cara hi ha els Stones i a l'altra els Beatles, «el que es deia un test pressing». «Un material que anirà canviant i creixent», sospira.

Vegeu el vídeo del museu i l'entrevista amb Jordi Tardà a: www.elperiodico.cat