Mor Alfred Lucchetti, el gran patriarca d'una saga d'actors

La família Lucchetti va perdre ahir el seu gran patriarca, Alfred, l'actor barceloní de dilatadíssima trajectòria que va morir als 77 anys. Germà del també intèrpret Francesc i del polític Antoni, la seva vinculació amb el món de l'espectacle va començar tard, als 39 anys, després que fos acomiadat de l'empresa química en què treballava. Des d'aleshores es va llaurar una llarguíssima carrera amb un centenar de títols, al cine, teatre i televisió, que el va portar a la fama a través de la seva participació en els primers culebrons de TV-3.

El reconeixement li va arribar també a nivell institucional amb la Creu de Sant Jordi, el 1995, i el Premi Honorífic de Cinema de la Generalitat, un any abans. El 2001 va obtenir el premi Max al millor actor de repartiment per la seva recordada participació en la versió teatral d'El verdugo,amb Juan Echanove i Luisa Martín.

VEU CONTESTATÀRIA / En aquesta condició de gran secundari va fonamentar la seva feina al llarg d'una carrera en què va manifestar sempre una actitud contestatària i rebel. Així va denunciar l'existència d'unes «llistes negres» que el van allunyar més del que volia dels escenaris catalans en la dècada dels 90. Va ser llavors quan va haver de buscar a Madrid la feina que no trobava als teatres públics de la seva terra.

El 2009, Lucchetti va viure el que pràcticament va ser el seu comiat de l'escena catalana al dirigir la seva filla Mònica aOlor d'ocell, que va oferir el Versus Teatre a Barcelona. El seu altre fill, Tito, també està vinculat professionalment al món del teatre com a tècnic i productor ocasional. De lasaga Lucchettitambé en formen part, entre altres, artistes com Lurdes Barba, dona del seu germà Francesc, Mercè i Judith Lucchetti. Barba el va dirigir, per exemple, aBarcelona, mapa d'ombres,de Lluïsa Cunillé. Al cine, on va debutar el 1974, va acomiadar la seva carrera ambEl coronel Macià(2006).

L'actitud compromesa d'Alfred Lucchetti es va manifestar tant per la seva vella militància al PSUC com per la seva tasca en defensa dels drets dels artistes, que va fer que dirigís l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya entre el 1988 i el 1995. En aquest sentit, el conseller Ferran Mascarell va destacar en un «home de referència en el teatre, la televisió i el cine català» el compromís amb les seves conviccions i la societat. «Va ser un lluitador incansable en favor de la justícia social. La cultura catalana el trobarà a faltar», va dir Mascarell en un comunicat del Departament de Cultura.

Notícies relacionades

L'Alfredo, un dels nostres

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

GRAN AMIC D'OVIDI / Lucchetti també va ser un gran amic d'un altre artista de fortes conviccions socials com el recordat Ovidi Montllor. La seva amistat es va forjar a mitjans dels 60 en temps del teatre independent, en companyies com La Pipironda i El Camaleó. També van actuar junts en alguna pel·lícula comFuria española,que va dirigir Francesc Betriu, la primera que va fer el cantant i actor d'Alcoi.

El funeral per Alfred Lucchetti se celebrarà demà al tanatori de les Corts a les 12.30 hores. Avui, entre les 14.30 hores i les 21.00, s'obrirà la capella ardent al mateix tanatori, segons va informar ahir l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.