Barcelona va ser Nova Jersey

Bruce Springsteen va aterrar per primera vegada a Barcelona el dilluns 20 d'abril de 1981, a primera hora de la tarda, procedent de París. De camí a l'hotel Princesa Sofia va travessar un paisatge industrial, en aquella època bastant assilvestrat, que, segons va dir, li va recordar el de Nova Jersey. L'endemà va oferir, al Palau d'Esports de Montjuïc, un concert que, a més d'engrossir el nostrehit paradede nits de llegenda (amb els Beatles el 1965, els Stones el 1976 o Bob Marley el 1980), va marcar l'inici d'una relació estable de Springsteen amb la capital catalana, en què, fins avui, ha ofert 16 actuacions.

CBS havia organitzat una recollida de firmes per comprovar si hi havia interès per veure l'artista. Va apostar i va assegurar a Gay Mercader que cobriria les pèrdues si es produïen. El promotor no recorda si n'hi va haver, però sí que el dia elegit, un dimarts de Pasqua, just després de Setmana Santa, no era el millor per assegurar el ple. Van quedar per vendre, recorda, «uns quants centenars» de les 7.500 entrades, a 900 pessetes. Això va provocar «un malestar enorme» amb latroupede Springsteen, encapçalada pel mànager Jon Landau, agreujat per la falta de química entre les dues parts. Gay Mercader va perdre aquí l'oportunitat d'organitzar futures visites de l'artista, que anys més tard va anar a parar a Doctor Music per quedar-s'hi.

El 1981 no hi havia discos en directe oficials de Springsteen i els fans s'havien d'acontentar amb discosbootleg,pirates de col·leccionista, comLive at WinterlandiPiece of resistence. A part de la campanya del 1975 (dos concerts a Londres, un a Amsterdam i un altre a Estocolm), la gira europea deThe river, el 1981, era la primera que mereixia aquest nom. Una oportunitat per caçar un artista en plena efervescència creativa i escènica. La seva empremta no es va limitar al públic barceloní: Dave Marsh, biògraf de Springsteen, va afirmar en el seu llibreOn tour 1968-2005que aquell concert de Barcelona va ser el millor de la seva vida.

Art i llengües

El dia del concert, 21 d'abril, Springsteen va visitar la Sagrada Família i el parc Güell. Segons evoca Adrián Vogel, llavors directiu de CBS a Madrid, el músic va tenir un moment de revelació davant l'obra de Gaudí. «Va dir que era com quan va veure l'Elvis Presley actuant a l'Ed Sullivan Show». A la tarda hi va haver prova de so al Palau d'Esports i, després, Gay Mercader es va emportar l'estrella i el seu seguici a un sopar improvisat a l'Amaya. Allà van parlar, segons Vogel i Mercader, sobre «la diversitat lingüística a Espanya», matèria que va sorprendre elBoss.«Tenia un gran afany per aprendre», subratlla Vogel.

Notícies relacionades

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La guerra, un espectacle multiusos

I poc després, el concert. Ja és història aquella arrencada a mig temps amb Factory, el passeig per la introspecció (Independence day), l'èpica (Thunder road), el desenfrenament (Sherry darling) i el desvari (Detroit medley). I la rúbrica ambRockin' all over the world, de John Fogerty. Un Bruce de 31 anys, menjant-se el món. Interpretacions a la carta: per l'escriptor Jordi Sierra i Fabra va ser una nit per alliberar la tensió del pròxim 23-F; per Loquillo, la fi de la seva adolescència, dies abans d'anar-se'n a la mili («¡com a American Graffitti!»). Constantino Romero, en canvi, havia vist Springsteen a San Francisco el 1973 (avantatges de tenir una nòvia americana), i a Barcelona va decidir que «ja en tenia prou».

Aquella nit, Francesc Fàbregas va treballar per a CBS com a fotògraf oficial (el 28 d'abril exposarà el material al Taller 12 Gats). I quasi ningú sabia que Gaspar Fraga (fundador de la revistaCáñamo, ja mort) va gravar part del concert amb una càmera nova: 25 minuts amb trossos de deu cançons, que elbruceòlegSalvador Trepat va rescatar i que el cineasta Manuel Huerga, fan i divulgador, va penjar a YouTube. Ara el mite és a l'abast de quatre clics.