Canelita, encara millor

Amb només 21 anys la seva precoç història alberga ressons de llegenda. Tant pot semblar un príncep com un monarca destronat. Es diu Jonathan Vera Granja però tots li diuen Canelita des que així el va batejar Morenito de Íllora, un altre cantaor que també va ser nen prodigi professional.

Va néixer en una família gitana d'Algesires i en pocs anys va passar de revelació jonda primerenca a mite en potència. Va gravar el seu primer disc el 2004, encara amb tessitura vocal infantil. Com li està passant ara a l'arxifamós Justin Bieber, el sempre traumàtic canvi de veu li arribaria bastant més tard del que és habitual.

Notícies relacionades

Miguel Campello: «M'agraden més els esbossos que els quadros acabats»

El xicano de la guitarra greixosa

Fa uns anys la seva absència als escenaris va disparar enraonies de tota mena a través d'internet. Fins i tot encara cueja un fòrum en què el donaven per mort. Potser per això ha titulat el seu sisè disc Vuelvo, a cavall entre la rumba canastera, la balada cañí i el flamenc de soca-rel. Amb aquest disc desmenteix rotundament que estigui fora de joc. En cançons tan commovedores com Estaba perdido, però, sembla ratificar gran part del que es va rumorejar.

Ja no llueix vistosos aguts, però canta encara millor. Amb més pòsit. L'ha produït el gran Francisco Carmona, talent bregat en l'extinta xarxa de cintes de gasolinera, i per primera vegada des de vés a saber quan podrem veure'l a Barcelona, aquesta nit a la sala Apolo. I demà, al Costa Sur de Sabadell.