Les coses de la 'família Manrique'

Quan les coses funcionen no està de més recuperar-les. Molta gent es va quedar sense veure a la Sala Beckett, el passat Grec, l'última producció de la família Manrique,Coses que dèiem avui. De nou, el futur director del Romea tornava a convocar el seu equip -un grup d'amics/intèrprets- per tornar a muntar un text de Neil LaBute. La fórmula naixia amb el pa sota el braç. Tres peces breus al voltant de la parella amb un humor àcid que va del riure al somriure gèlid. I una extraordinària direcció i posada en escena de Julio Manrique.

Coses que dèiem avui, que arriba avui a La Villarroel, és el resultat exitós d'una suma de complicitats. La primera entre la Beckett i el dramaturg de Detroit, un visitant clàssic a l'Obrador d'estiu de la sala de Gràcia. En el de l'any passat, LaBute va impartir un taller d'on va sortirRomance,la primera peça de l'obra. Al curs hi va assistir Cristina Genebat, amiga de l'autor, i també actriu, traductora i companya de Manrique.

La Beckett, que va obrir les portes al projecte, va fer la primera aposta amb el festival Grec. «Coses que dèiem avuies prova a la Beckett i, gràcies al talent, l'experiment funciona i demostra que tindrà èxit», sosté el director de la sala, Toni Casares. El mateix LaBute ho va subscriure, l'estiu passat, assistint a una funció.

El pas següent el van fer l'empresa Focus i Carol López, directora d'un dels seus teatres, La Villarroel. «És sa que les sales amb vocació més comercial incorporin dramatúrgia contemporània. Aquí, i a diferència del que passa a Madrid, s'influencien tots els àmbits del sector», diu Casares. Una cosa que Jordi González, vicepresident de Focus, reitera amb paraules majors. «La Beckett és el nostre R+D, un pou de saviesa. Allà vaig descobrir Bieito ambMarina [1994]».

Connectar amb la gent

Notícies relacionades

L’‘home’ de dos caps

Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"

Saviesa expressada en obres com la de LaBute, un autor de qui Manrique valora la seva capacitat per «connectar amb la gent». «Sacseja i diverteix alhora. És hàbil, astut i valent», diu un director que se sent còmode en «el món de LaBute». Ja va triomfar anteriorment amb altres de les seves obres, com araLa forma de les coses.

Uns 30 bolos, després de l'estrena al Grec, certifiquen aquesta comicitat. Bolos en teatres com l'immens de Mataró, antítesi de l'íntima Beckett. I bolos en què el mateix Manrique ha estatcover(relleu) ocasional d'Ernest Villegas, un dels set intèrprets de l'obra.