El Primavera inicia avui l'edició del gran salt

Videocomentari d'aquesta informació a http://epreader.elperiodico.cat

Sempre s'ha de dir el mateix: cada any és el més important per a un festival. Però tot apunta que aquesta edició pot ser clau per al futur del Primavera Sound. Després de deu temporades de creixement lent i imparable, aquesta 11a edició s'anuncia com la més concorreguda abans fins i tot que s'obrin les portes del Fòrum. Si l'any 2010 va tancar un primer cicle, sembla que avui en comença un altre que encara és més ambiciós. L'organització, tan poc amiga de les xifres temps enrere, aquesta vegada assegura que pot acollir 40.000 persones diàries i que la suma global (sumant el públic del Poble Espanyol, el que hagi anat als concerts a les sales i a les sessions gratuïtes als parcs) podria superar els 125.000 espectadors.

El festival està decidit a créixer per dalt i pels costats. Per dalt té PJ Harvey, Sufjan Stevens, Pulp, Belle And Sebastian, Grinderman, Mogwai i The Flaming Lips, artistes que anys enrere ningú hauria considerat caps de cartell però que avui són reclams incontestables per al públic que està en la franja d'edat de la trentena que ha crescut amb l'anomenada música alternativa de les dues últimes dècades. Pels costats, una infinita llista de grups mitjans, petits i microscòpics que sumen aquest any ni més ni menys que 250 actuacions. ¿Com? Entre avui i dissabte hi haurà al Parc del Fòrum deu escenaris. I fora del recinte, s'hauran celebrat 85 concerts. Impossible consumir ni tan sols un 20% de l'oferta. És ben igual, el que realment importa és l'abundància.

Notícies relacionades

Sufjan Stevens: «La meva feina és fer la música més bella possible»

Entre l'oci i el negoci

LA LLETRA MENUDA/ La clau, com cada any, és saber escollir. Aquesta edició pot ser la llançadora de futurshypescom Cults, d'esplèndids artesans del pop fresc com Sonny & the Sunsets i de nous valors de l'inesgotable planter de l'indie-rock com Yuck, Could Nothings i Ty Segall. També pot captivar per sempre el públicindiel'oníric country-folk de M. Ward, l'esperat debut d'aquests clàssics prematurs que són Fleet Foxes i la psicodèlia marciana d'Ariel Pink's Haunted Graffiti. El hip-hop es cola amb les propostes de Das Racist i Odd Future. I una menció obligada es mereixen lesmaster classde veterans com PIL, Suicide, Swans, Pere Ubu, The Monochrome Set, Half Japanese, Glenn Branca i John Cale.

Recordem-ho: aquest festival no ha estat mai amic de les xifres. Però això era abans, quan el vell i modest Primavera Sound movia poc volum. En aquesta edició parlen de 6,1 milions d'euros de pressupost, de gairebé 2.500 treballadors, de 1.165 artistes, d'unes 18.000 persones vingudes de l'estranger (i 9.000 més de la resta d'Espanya) només pel festival. En realitat, s'està explicant amb números que la música alternativa ja no és la germana pobra de lamainstream(només cal veure l'abundància i varietat d'espònsors), sinó un sector industrial en si mateix. I que el reforçat Primavera Sound ja es postula com la punta de llança europea d'aquest negoci tan seriós.