Sufjan Stevens: «La meva feina és fer la música més bella possible»

-L'anunci de The age of adz,el seu primer disc de cançons des d'Illinois(2005), va agafar el món per sorpresa.

-Són els avantatges de tenir un segell propi (Asthmatic Kitty). Gravo com vull, quan vull i faig els anuncis dels meus discos quan vull. Per mi és molt important mantenir aquesta mena d'independència. Res no passa sense la meva aprovació.

-¿Són molts a l'empresa?

-No, en realitat no. Som nou persones en total, encara que la feina la fem, en essència, entre tres... La nostra actitud es basa en la premissa del «fes-ho tu mateix»: jo escric els meus discos, organitzo els meus concerts, mesclo els temes... La nostra manera de treballar és espontània i natural; i, en realitat, bastant divertida. Si volguéssim ser una discogràfica gegantina, no sabríem com fer-ho. Tampoc tenim intenció de ser-ho.

-Aquesta llibertat es nota en la seva música. I sobretot a The age of adz,en què sembla que es vulgui alliberar de la seva pròpia ombra.

-Per descomptat, és un disc menys deliberat, menys meditat que els anteriors. Una gran part es basa en l'experimentació i en el desafiament. Les partitures es basen en el so, mentre que abans el so es basava en les partitures. M'agrada veure-ho com un exercici d'exploració sònica.

-¿Sense por del caos?

-Això és una cosaa que no tinc tan clara. Vull dir que, malgrat el que pugui semblar, el caos d'aquest disc és un caos controlat. No volia un disc que fos gratuït; he invertit en la producció hores i hores d'edició, reformulació... Hi ha eleccions d'edició a cada minut. Si algú hi troba dissonàncies o xocs, elements que grinyolen, ha de saber que, fet i fet, hi són per algun motiu, en realitat.

-Per internet circulen uns interessants vídeos del seu treball d'improvisació amb el cel·lista Gaspar Claus.

-És un gran amic meu. Vam tocar junts una tarda i va sortir bé. Aquesta mena d'experiències és una cosa que et dóna forces, idees i atreviment a l'hora de provar coses.

-L'epé All delighted people semblava un regal per als fans del seu so clàssic.

-Eren cançons que, simplement, no encaixaven en la tònica electrònica deThe age of adz.Algunes m'agradaven molt i vaig pensar que era una bona manera de fer que tinguessin sortida.

-¿Ha escoltat el disc d'homenatge al seu Seven swans (2004)?

-No, no l'he escoltat encara. Hauré de fer-hi una ullada, m'imagino...

-No sembla gaire emocionat.

-Sí, m'intriga una mica, esclar¿

-Realment vostè és un artista influent; i per a artistes, a més, que al seu torn podrien ser influents. Músics valuosos el citen com a referència. Un dels últims, Adrian McNally de The Unthanks.

-El que passa és que no m'agrada pensar-hi. I en realitat, intento desconnectar-me del que es diu públicament sobre la meva persona. La meva feina és ser músic i fer la música més bella possible. Per això intento allunyar-me dels mitjans, perquè no m'afectin. M'agrada pensar que existeixo en un buit. Tota la resta... Val més deixar-ho de banda.

Notícies relacionades

El Primavera inicia avui l'edició del gran salt

Entre l'oci i el negoci

-¿Què ens pot avançar de l'espectacle que presentarà per partida doble al Primavera Sound?

-Es basa, en essència, enThe age of adz. L'escenari és una espècie de festa de graduació en l'espai exterior. Hi ha dues bateries, sintetitzadors analògics, energia i color. No és per a tots els públics, potser algú se sentirà desconcertat, però això és el que vull oferir en aquest moment.