JAMES BLAKE: El jove prodigi del soul i el pop mutants

En els seus primersmaxis, el britànic James Blake es presentava com un jove prodigi de l'assagisme electrònic: un dels noms que faria evolucionar el gènere deldubstep; recargolar-lo de forma més creativa. Però Blake, en realitat, únicament vol cantar. O gairebé.

Notícies relacionades

M. WARD: Una màgica reinterpretació del rock d'arrel nord-americana

TWIN SHADOW: Cançons estilitzades per ballar amb llàgrimes als ulls

I el seu homònim primer disc ha decebut aquells que esperaven més ciència del ritme, però ha meravellat els amants de Talk Talk i Mark Hollis, el soul mutant de Leila, el falset d'Antony i, en fi, la música popular en el seu estat més fràgil i bell.

En cançons del vertigen sentimental deThe Wilhelm scream, I never learnt to shareiLimit to your love (versió de Feist), Blake posa l'experimentació al servei de l'emoció i recargola i renova el format cançó a base de sapiència sònica. En la seva actuació s'imposa, per favor, un silenci sepulcral, com si fóssim a l'Auditori. JUAN MANUEL FREIRE