Gelabert obrirà el Grec amb una renovació «no rara» de la sardana

«El que no es renova mor. La tradició només pot estar viva si la gent hi connecta i se la sent seva». Aquesta és la idea principal, «el pal de paller»,com diu l'aclamat coreògraf Cesc Gelabert (Barcelona, 1953), que sustenta el seu nou espectacle,La muntanya al teu voltant. Amb ell obrirà el festival d'estiu de Barcelona al teatre Grec el divendres que ve dia 17.

«No vull fer una sardana rara. El que m'agradaria és que la gent no em preguntés a l'acabar què he volgut dir, perquè ja hauran vist que es tracta d'una sardana», va explicar ahir l'imaginatiu creador, que també participa en el muntatge, on balla dos solos. «Hi interpreto dos personatges, dos referents que actuen com a petits catalitzadors». Gelabert ha transformat la sardana en una altra cosa, des del respecte a la seva essència, sense cap ànim transgressor. «No l'hem distorsionat», assegura.

Superat el respecte inicial al repte de modernitzar una cosa considerada com «un monument gairebé intocable», Gelabert s'ha sentit lliure per oferir-ne una visió nova que interpreten 12 ballarins de dansa contemporània i 14 de colles sardanistes. Aquests últims apareixen en dos moments diferents i s'integren amb la resta. No van vestits a la manera típica ni de bon tros, perquè, com recorda Lydia Azzopardi, «quan jo vaig arribar a Catalunya fa 30 anys, la gent deixava les bosses a terra i es posava a ballar davant la catedral en cercle tal com anava, vestida normal», assegura l'altra meitat de la companyia Gelabert-Azzopardi, responsable de l'estilisme. «Hem tractat la sardana com una cosa popular, no folklòrica», afegeix. No hi ha vestits típics i ningú va igual. «He respectat la individualitat de cada intèrpret, com ho acostumo a fer», aclareix.

TREBALL COL·LECTIU / Una altra de les idees clau del muntatge és la interacció de l'individu i la comunitat. «L'espectacle va més enllà de la sardana, parla de la relació entre l'individu i la cultura, de com ens influeixen els elements que tenim al nostre voltant i viceversa», declara Gelabert, que té cara de cansat però a la vegada projecta una il·lusió tremenda. Els llargs assajos entren en la seva fase final aquesta setmana i són moltes les peces a encaixar, perquèLa muntanya al teu voltant,com la sardana, és fruit d'un gran treball col·lectiu.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

MÚSICS A L'AIRE / Com que del que es tracta és d'innovar, la Banda Municipal de Barcelona -que tocarà la música en directe dirigida pel seu titular, Salvador Brotons-no estarà al fossat del Grec, un espai tradicionalment reservat als músics, sinó a l'escenari i a tres metres i mig d'altura. La música és una creació de Borja Ramos, un compositor basc que juga tant amb referències a elements contemporanis del segle XX de Ligeti i Stravinski com amb melodies de cine i quatre sardanes tradicionals orquestrades per a banda, com la famosaLa flama de la sardana,de Tomàs Gil. Aquestes contrasten amb dues sardanes modernes creades per a l'espectacle. «Una és mésbrossiana», apunta Gelabert, en referència a la creada pel polifacètic Carles Santos. L'altra, «més disco», és del mateix Ramos. «Veure l'orquestra per sobre dels ballarins tindrà un gran impacte», augura Brotons, que qualifica la partitura de «vital i minimal, però amb molta força, molt viva».

L'escenografia de Perejaume representa de forma esquemàtica «muntanyes que ballen», diu Gelabert. L'obra d'aquest artista plàstic està molt lligada a la naturalesa i en el muntatge prendrà vida no només a través dels dissenys sobre el linòleum on es balla, sinó a través dels seus poemes. S'utilitzen diversos fragments extrets dePagèsiques, que reciten els intèrprets, que també s'atreveixen a cantar en un altre moment de l'espectacle. Una altra novetat.