Albert Manent demana una Catalunya que sigui "un país d'integració" al rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El filòleg, historiador i escriptorAlbert Manent ha rebut alPalau de la Música el 43èPremi d'Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que li va concedir el març passatÒmnium Cultural en reconeixement a la seva trajectòria. Al recollir el guardó, Manent ha apostat per "fomentar la il·lusió de fer de Catalunya un país d'integració".

Pel jurat, Manent representa "un clar exemple de maduresa literària i historiogràfica" i "de compromís i activisme cultural amb Catalunya". Instituït per Òmnium Cultural el 1969, el premi, dotat amb 30.000 euros i una escultura d'Ernest Altés, ja va ser obtingut pel seu pare, el poeta Marià Manent. El mateix Manent ha explicat per "la feblesa de la seva veu" que delegava la lectura del discurs en el seu fill Jordi.

En el discurs, Manent ha dit que aquest premi, igual que Òmnium Cultural, la revistaCavall Forto Edicions 62, és "un exemple de la santa continuïtat que predicava un dels mestres del Noucentisme a principis del segle XX".

Reconeixement als seus mestres

Manent (Premià de Dalt, Barcelona, 1930) ha tingut paraules de reconeixement als seus "mestres", començant pel seu pare i continuant amb Carles Riba, J. V. Foix, Claudi Ametlla, Rafael Tasis o Jaume Vicens Vives, així com per als "germans grans" de la seva generació, amb noms com Josep Benet, Joan Triadú i Josep Maria Ainaud, que el van portar a un "activisme patriòtic i cultural".

Contrari al defalliment d'alguns sectors del catalanisme, Manent" ha assegurat que "Catalunya no ha tingut mai com ara tants novel·listes, poetes, prosadors, periodistes, actors de teatre, estudiosos de la llengua, la literatura i la història".

Ha demanat que es deixin d'invocar "els hipotètics mals auguris" i ha apostat per "fomentar la il·lusió de fer de Catalunya un país d'integració i que té el noble orgull de proclamar-se gresol de nouvinguts com va escriure Vicens Vives".

Toponímia i cultura popular

Manent s'ha referit a la seva pròpia obra, que ha evolucionat, ha recordat, des de la poesia i la crítica literària fins al memorialisme i la història de la guerra civil i del franquisme, sense oblidar les incursions en la toponímia i la cultura popular.

Notícies relacionades

Anagrama es desvincula d’‘El odio’ i torna tots els drets del polèmic llibre a Luisgé Martín

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

"La lluita contra l'oblit, que invocava Josep Pla, ha estat per a mi una constant", ha subratllat per afegir: "Amb el centenar de retrats he intentat salvar la memòria de personatges poc rellevants, activistes o escriptors, que van tenir, no obstant, un paper en la reconstrucció nacional durant el franquisme".

Manent va guanyar el 2003 el premi Trias Fargas per la biografia de Fèlix Millet Maristany, un dels màxims representants de l'Orfeó Català i el primer president d'Òmnium Cultural. Fundador de la revistaSerra d'Or, va ocupar entre el 1980 i el 1988 el càrrec de director general de difusió cultural del departament de Cultura de la Generalitat i del 2000 al 2001 va ser director del Centre d'Història Contemporània. Des que es va fundar fins a l'any passat, va presidir la Societat Onomàstica i és col·laborador assidu de diferents mitjans de comunicació comSerra d'Or, AvuioLa Vanguardia.