Chucho Valdés: «La nostra música és per escoltar i ballar»

-Participa en el primer festival Salsa & Latin Jazz amb La Sucursal S.A. i Rubén Blades. Bonic combo cubà, colombià i panameny...

-És un festival molt interessant, amb La Sucursal, que té un ritme amb molt sabor, i amb un gegant com Rubén Blades, que jo crec que és un dels grans de la música. Serà una cita fantàstica.

-La música és l'art més universal.

-És l'idioma universal. S'entén a tot arreu, traça tots els sentiments i arriba a tot arreu.

-I si és llatina, el ball està assegurat. El jazz llatí és l'únic que es pot ballar. ¿Per això triomfa?

-I per més coses. El ball al festival està més que assegurat amb Rubén. Jo hi posaré la part més instrumental de jazz afrocubà i afrollatí, però també hi inclouré una part que s'ha de ballar. El ritme de la conga se segueix molt bé. La nostra música és per escoltar i ballar.

-Ve a Barcelona amb el seu premiat Chucho's steps.¿Com ha plantejat el concert?

-A part de l'últim disc, també tocaré algun tema històric d'Irakere com la Misa negra, un clàssic. I podria presentar algunes coses noves que encara no he estrenat... Porto amb mi un jove músic que toca els tambors, balla i canta. Els donarem una cançó ballable totalment.

-¿Competiran amb Rubén Blades?

-Impossible. No hi ha competència possible. Rubén és insuperable.

-Chucho's steps inclou moltes influències. ¿Quant va costar de fer?

-Va costar uns set anys d'experimentació i recerca. Va sortir a poc a poc, sense presses ni problemes. Vaig dedicar set anys a preparar-lo mentre anava fent els meus concerts i les meves col·laboracions amb Pablo Milanés, Concha Buika, Omara Portuondo... Només vaig gravar quan en vaig estar convençut.

-¿Com aconsegueix reinventar-se?

-Primer s'ha d'escoltar molt. No per imitar res, sinó per estar al dia del que està passant, del que estan fent els altres, i veure què pots fer tu més enllà d'això. La inspiració és necessària, la música no és una cosa mecànica. Has de tenir una idea: expressar-la, escriure-la, assajar-la i decidir.

-Amb l'experiència acumulada, ¿innovar costa cada cop menys?

-És més difícil perquè, com més recursos tens, més opcions tens també. El problema és que arribes a tenir moltes idees bones, però només en pots triar una i has de tenir punteria per fer diana.

-¿Haurem d'esperar set anys més per al pròxim disc?

-No, de cap manera. En aquests set anys hem recollit idees per a diversos discos. El primer sortirà a principis de l'any que ve. Aquesta recerca ha donat de si. Hi ha material per a diversos volums.

-¿La rutina és el pitjor enemic d'un músic?

-El pitjor enemic és perdre la voluntat, l'emoció, el desig i l'espontaneïtat. Això et mata. El millor amic d'un músic és pensar que té molt per aprendre i adonar-se del que li falta.

-¿I què li falta a vostè?

-¡Uf! Tinc una llista de coses que vull arrodonir, millorar i aprendre. Hi ha molt per experimentar i necessito anys per fer-ho.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-Doncs si és tan longeu com la seva família tindrà temps...

-Déu vulgui que així sigui i que no perdi el desig de seguir avançant en aquesta vida.