MOSTRA SOBRE UNA FIGURA DEL MODERNISME
Enric Sagnier,el constructor de BCN
CaixaForum rescata de l'oblit l'obra del prolífic arquitecte
Un mapa de Barcelona mostra, a l’exposició de CaixaForum, els llocs on s’ubiquen obres de Sagnier. /
No gaudeix del reconeixement d'altres arquitectes de la seva mateixa època, com ara Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, però en el seu moment va ser l'urbanista més ben valorat per l'elit catalana i el que més premis d'arquitectura va rebre de l'Ajuntament de Barcelona. Tampoc és gaire conegut pels habitants de la ciutat, encara que moltes construccions de les cantonades més transitades de la capital catalana porten la seva firma. I a ell li deu Barcelona el seu aspecte i la seva trama urbana. És Enric Sagnier (1858-1931).
A aquest arquitecte, autor de més de 450 edificis, alguns tan significatius com el temple expiatori del Tibidabo, el Palau de Justícia i la casa Arnús, ha volgut recuperar de l'oblit CaixaForum amb l'exposicióLa ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental(que es podrà visitar fins al 8 de gener).
El perquè de l'amnèsia cap a aquesta figura capital de la ciutat és difícil d'explicar. Podria ser per motius ideològics, «era el menys catalanista» dels modernistes, afirma Julià Guillamon, comissari de la mostra juntament amb Santi Barjau. Però possiblement es deu al fet que també «era el més eclèctic
-continua-. Ara tothom és eclèctic, però durant molts anys va ser una qualitat mal vista. I aquesta connotació negativa la va arrossegar sempre. Era com no tenir les coses clares». I és que Sagnier podia fer sense cap mena de problema des d'esglésies neogòtiques fins a edificis d'estil francès, passant per cases modernistes.
UNA PRESÈNCIA OMNIPRESENT / Tan variat com el seu estil era la tipologia dels seus edificis. L'arquitecte va projectar tot allò que necessitava la burgesia de l'època, la classe a la qual pertanyia i per a la qual treballava: torres per viure-hi, pisos per llogar, escoles per als fills, cases barates per a obres socials, bancs, fàbriques, clubs... «És omnipresent a Barcelona», sentencia Guillamon, malgrat que es calcula que entre un 15% i un 20% de les seves construccions han desaparegut. Entre elles, dues de les més significatives de la seva arquitectura: l'antiga seu del Reial Club Marítim i l'Hotel Colón.
Notícies relacionadesAquest últim ocupava una de les cantonades del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere i es va convertir en una referència indispensable de la vida barcelonina dels anys 30. L'Hotel Colón va quedar molt afectat després de la guerra civil, i encara que hi va haver un projecte de rehabilitació el 1940, va acabar sent enderrocat. Una mica més llarga, fins als anys 50, va ser la vida de l'antiga seu del marítim, una construcció singular. Els socis del club en deien afectuosamentla bombonerao l'ampolla de Calisay.
GÀRGOLES FANTÀSTIQUES / La casa Arnús i la seva arquitectura fantàstica amb gàrgoles, tribunes i galeries; el Palau de Justícia, amb el seu aspecte colossal, i l'icònic temple expiatori del Tibidabo són altres dels edificis que la mostra repassa de manera extensa. Aquestes construccions, a més a més, encara formen part del paisatge de Barcelona, igual que la resta d'edificis que inclou la Ruta Sagnier, organitzada per l'Institut del Paisatge Urbà i que es posarà en marxa ben aviat.
