Comença a Bèlgica el judici del còmic 'Tintín al Congo' per racisme

El còmic Tintín al Congo Tintín al Congos'enfronta des d'aquest divendres a un judici per racisme davant un tribunal belga, un procés impulsat per un ciutadà congolès que reclama la prohibició de l'obra o la introducció d'un missatge d'advertència sobre el seu contingut.

El demandant, Bienvenu Mbutu Mondondo, considera que el còmic "fa apologia de la colonització" i constitueix "un insult per als negres", i per això sol·licita a la justícia belga que el retiri de la circulació i "el prohibeixi en tot espai públic", segons ha dit abans de comparèixer davant el tribunal.

El contingut de Tintín al Congo Tintín al Congoja ha estat objecte de polèmica als Estats Units, França, Suècia i el Regne Unit --on per decisió judicial inclou un missatge explicatiu sobre el seu context històric--. Però ara es tracta del país natal del seu autor, Hergé (1907-1983), on el cèlebre reporter és una icona nacional.

L'acusació ha presentat aquest divendres els seus arguments davant el Tribunal Civil de Primera Instància de Brussel·les, que escoltarà l'altra part (la societat gestora dels drets de Tintín, Moulinsart, i la seva editorial, Casterman) d'aquí dues setmanes. El judici ha començat quan falta menys d'un mes per a l'esperada estrena mundial de la pel·lícula Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn, que serà presentada a Brussel·les pel seu director, Steven Spielberg.

A partir de mitjans de novembre, els jutges decidiran si la distribució del còmic en el seu format actual és contrària a la legislació belga.

Tòpics sobre els congolesos

La primera edició de l'obra data del 1931, quan el Congo era una colònia belga, i presenta els congolesos com "idiotes, mandrosos, incivilitzats i incapaços de parlar correctament", segons ha subratllat l'advocat de l'acusació, Ahmed al-Hedim, en la seva intervenció davant el tribunal. "La historieta inclou imatges i diàlegs basats en la ideologia de l'època, que propugnava la superioritat de l'home blanc sobre el negre per justificar el colonialisme", ha afirmat el lletrat.

El principal objectiu del demandant és "que l'obra no arribi als nens sense la supervisió d'un adult", i per a això sol·licita mesures com la inclusió d'un missatge d'advertència o d'un prefaci, o la restricció de la seva distribució en les seccions infantils de les llibreries.

Encara que sosté que "el problema és la visió de l'home negre que dóna el còmic en el seu conjunt", l'advocat ha citat diversos passatges, entre ells un en què Tintín ordena un grup de congolesos que aixequin una locomotora que havia descarrilat després de col·lisionar amb l'automòbil del reporter. El reporter i el seu gos, Milú, donen repetides ordres als natius amb frases com "¡Vinga, colla de mandrosos, a treballar!", mentre que un negre protesta per haver d'embrutar-se i un altre exalça la intel·ligència del protagonista.

En una altra de les vinyetes controvertides, Tintín assenyala la suma "2+2" en una pissarra davant una classe de congolesos i els demana que resolguin el senzill problema, però no obté cap resposta dels alumnes.

La posició d'Hergé

"No és Hergé qui està al banc dels acusats", ha subratllat el lletrat, que s'ha mostrat convençut que l'autor belga hauria fet costat a la posició dels demandants si visqués actualment.

El dibuixant, que va escriure l'obra amb només 23 anys i sense haver trepitjat el Congo, va admetre en una entrevista el 1949 que es va alimentar "dels prejudicis de l'època" a l'hora d'escriure-la, i que d'aquest territori sols coneixia clixés com que els negres "són iguals que nens grans".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L'advocat de Casterman i Moulinsart, per la seva banda, ha qualificat d'"inacceptable" la possibilitat d'incloure un missatge d'advertència en el còmic, perquè això "és una forma de censura" i significaria "culpar l'autor de racisme". A més, segons aquesta perspectiva "s'hauria de censurar o prohibir una part important de la literatura mundial", des de les obres de Charles Dickens i Mark Twain per antisemites fins a la literatura espanyola de l'època colonial, ha subratllat el lletrat Alain Berenboom.

La sèrie de còmics Les aventures de Tintín Les aventures de Tintínha estat traduïda a uns 80 idiomes i se n'ha venut més de 230 milions d'exemplars arreu del món.