Andrea Motis viu la seva primera gran nit

Va arribar al jazz a partir d'un malentès. És vocalista perquè en labig bandinfantil en què tocava no hi havia ningú que volgués cantar. I amb 16 anys, Andrea Motis, cantant, trompetista i saxofonista, ja és una de les apostes més fortes del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. Avui a les 21.00 hores té la seva primera gran nit juntament amb el seu mentor i descobridor, el saxofonista Joan Chamorro, en un concert al Teatre Coliseum que gravarà Televisió de Catalunya i per al qual ja no queden entrades.

«Hi ha gent a qui li ve un boom a partir d'un disc, o un concert. Jo, en canvi, he anat creixent de mica en mica. Però en lloc de créixer llegint a casa, per exemple, he après al damunt d'un escenari». Andrea Motis parla amb tranquil·litat i sensatesa. Porta bé la seva condició de nom de moda, es veu en un anunci al lateral d'un autobús com a reclam publicitari del festival i li fa gràcia. A la foto subjecta una trompeta i té al seu costat Joan Chamorro. El saxofonista, impulsor de l'escola de música del barri de Sant Andreu, és, a més del seu professor, el seu company de grup. La va descobrir quan va aparèixer a la seva classe. «Vaig començar amb el jazz perquè als 10 anys, a l'escola de música, havies de fer combo de jazz

-diu Andrea-. I el Joan era el professor de combo». Chamorro hi intervé. «No és veritat, podies escollir jazz o música de cambra». Però la seva alumna discrepa. «A mi em van dir que havia de fer jazz». I d'aquí ve el pas a l'orgull de l'escola, l'orquestra infantil Sant Andreu Big Band, on Andrea Motis ha destacat primer com a trompetista i saxofonista, i després en el paper de cantant. «Volia que algú cantés, perquè la veu arriba molt a la gent i a labig bandno teníem vocalista -recorda Chamorro-. La primera que s'hi va atrevir va ser l'Andrea, i va cantar unBasin Street bluesque em va fer pensar: aquí hi ha alguna cosa molt maca».

DISC EN COMÚ/ En tres anys, Andrea es va guanyar la confiança del seu professor i ha acabat convertida en coprotagonista del discJoan Chamorro presenta Andrea Motis, que defensen aquesta nit en un sextet que inclou el pianista Ignasi Terraza i companys de generació de Motis.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

És conscient que, ara com ara, part del seu ganxo està precisament en l'edat. «M'adono que hi ha gent a qui li faig gràcia perquè sóc una nena. Però un dia em van dir una cosa que em va agradar molt: 'Avui he descobert que hi ha dues Andrees. La que veus si mires a l'escenari i la que sents si tanques els ulls. Amb els ulls tancats sembla que sentis una dona, no una nena'. Coses així són les que em fan pensar que hi ha gent que escolta i no que només mira».

Chamorro està convençut que Andrea Motis té, si ella vol, una carrera prometedora. «Artísticament és molt sòlida, té una molt bona base de jazz antic però també està oberta a coses modernes». Se li haurà de donar temps. «A vegades als concerts m'agradaria ser més gran, perquè la gent només escoltés la música. Però si m'oblido d'això i toco el que m'agrada, llavors em sento més gran».