Sansa i el dol de Magris

que no vinguin aquells que van a passar la tarda al teatre. Així de sincer es mostra Xavier Albertí, quan parla deVostè ja ho entendrà, el breu monòleg de Claudio Magris que reinventa el mite d'Orfeu i Eurídice i que s'estrena avui al Tantarantana amb Carme Sansa. «No hem fet un espectacle per a tothom; crida l'espectador de teatre que sigui un bon lector», insisteix el director de Lloret de Mar.

El que Julio Álvarez, responsable del Tantarantana, defineix com «el regal de la temporada», va començar a gestar-se quan l'actriu va assistir, fa quatre anys, a la presentació a Barcelona del llibre en què Magris evoca la seva dona morta, l'escriptora Marisa Madieri, amb la figura d'Eurídice. En només 60 pàgines de viatge emocional i poètic és ella qui parla de dolor, d'absència, del compromís i l'ètica de l'escriptor. Magris tanca el seu dol amb aquesta revisió del mite d'Orfeu, que va voler rescatar la seva estimada del món dels morts, però va incomplir el pacte de no mirar enrere. Segons el director, Magris capgira el mite «amb una Eurídice que no vol sortir del món dels morts».

Sí que sol·licita en primera instància abandonar una misteriosa casa de repòs al seu president. «És una trampa que utilitza Magris per a l'arquitectura dramatúrgica. Perquè és un espai mental amb el temps utilitzat també en sentit metafòric». Sansa va buscar la mirada externa d'Alberti, «per com transmet un text sense abusar de la teatralitat».

Notícies relacionades

Will Guidara: "Siguin irracionals en la seva hospitalitat, tindran èxit"

Un recital de màgia i emoció

ESTRICTA SIMPLICITAT / Així, el director ha renunciat a qualsevol acció física o situació per a un text tan poderós que ja ha tingut adaptacions teatrals a Trieste, la ciutat del seu autor, França i Àustria. «La simplicitat més estricta ens dóna més contundència. No s'han de posar colors a les parets. L'espectador ha de visualitzar l'espai mental».

Així, només un joc de llums acompanya la cara i la paraula d'una actriu amb tant recorregut com Carme Sansa, una cosa que sembla una virtut imprescindible per enfrontar-se a aquest monòleg.