Dani Martín, ha nascut un baladista

Hi ha artistes que diuen no saber ni voler saber a quin públic van dirigits. Ells creen i no es preocupen d'aquestes vel·leïtats. És llavors quan apareix Dani Martín i els dóna una lliçó. Perquè estrofes com«Hoy me quedan tus momentos / eres la cara más bonita que habrá»o«Fuiste la niña, princesa y querida / mirada y prendida de una luz divina»difícilment poden ser concebudes mentre el seu autor pensa en un estibador portuari o un saltador de perxa.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Dijous, en un Palau (Festival del Mil·lenni) amb àmplia quota femenina, Martín va alimentar la idea que El Canto del Loco era un baladista romàntic camuflat de banda pop. En les cançons del seu primer disc en solitari,Pequeño, van abundar les cites a cors, somriures i flors. Algunes, comMi lamentoi El cielo de los pe-rros, que van obrir la nit, amb l'únic suport d'un piano. Després es van endollar les guitarres i hi va haver apunts rockers ambEres i la repesca deCruce de caminos, d'El Canto del Loco, amb unriffd'estilstonià.

UNA MICA DE SERRAT / El guió es va ampliar amb una peça inèdita,Mi ritmo cardíaco, dedicada a la seva germana, morta el 2009 d'un infart cerebral, i una versió d'Aquellas pequeñas cosas, de Serrat, amb ritme pop lleuger. I moltes racions d'El Canto del Loco: nou, tantes com dePequeño. Així que el Martín solista s'escora cap a la balada perfumada però, a la vegada, capitalitza el llegat del grup. En la recta final van desfilarPor ti, Ya nada volverá a ser como antes, La suerte de mi vida, Peter Pan..., com una extensió dels concerts d'El Canto del Loco. Sí, Dani Martín sap molt bé a quin públic s'adreça.