Almenys una cosa va bé: la novel·la negra

La BCNegra començarà aviat a Barcelona amb més empenta que mai gràcies a l'entusiasme dePaco Camarasa, el llibreter incansable de Negra y Criminal, i a les circumstàncies. Comentava no fa gaire el grecPetros Márkaris, autor d'Amb l'aigua fins al coll, que l'actual crisi està convertint el seu país en un infern, però que tot el que hi està passant és el paradís per a un autor de novel·la negra. I em temo que a Barcelona hi està passant una cosa semblant.

A la BCNegra hi intervindran aquest any uns 60 autors. No m'estranya, ja que la novel·la negra sempre ha tingut un fort component de retrat social, i amb el moment actual n'hi ha per llogar-hi cadires. D'acord que Barcelona no és la Chicago dels anys 20, però ara mateix hi ha elements que fan que escriure novel·la negra a Barcelona ja no sigui només cosa de lladres i serenos. A la collita del 2012 hi trobem de tot, però a mi m'ha interessat especialment, a part deMárkaris,la novel·laFronts oberts, dePau Vidal. Trobo que això de tenir un investigador lingüista és molt adequat per a Catalunya, l'únic país del món on els llibres de llengua s'enfilen a les llistes d'èxits.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

M'ho he passat bé llegintFronts oberts: he rigut per les butxaques i hi he trobat interessants reflexions sociolingüístiques. Per exemple, aquesta sobre els Mossos: «A l'hora de la veritat, el cos té tres llengües de treball: el castellà, majoritari entre la tropa; el català, més abundant en els quadros intermedis, i elcatanyol, entre els comandaments». ¡Bona aquesta!

Per cert, el Premi Carvalho ha anat a parar aquest any aMárkaris. Enhorabona. Però tinc una modesta proposta per a l'any que ve: que el premi se'l reparteixin els polítics i els especuladors que han aconseguit crear l'ambient ideal per fomentar la novel·la negra. Ningú ha fet tant com ells per revifar el gènere.