El Bulli torna a 'obrir'

Els dos anys d'aturada d'El Bulli per reconvertir-se en una fundació no estan sent un temps mort. Mentre Ferran Adrià i el seu equip acaben d'establir les bases del nou projecte, que veurà la llum el 2014 a cala Montjoi, tot d'iniciatives paral·leles s'han posat en marxa. Una d'elles és l'exposició que s'obrirà demà al Palau Robert:Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat.No és poca cosa: es tracta de la primera mostra de la història dedicada a un restaurant. Aquest recorregut per la trajectòria del mític establiment de Roses estarà obert fins al 3 de febrer de l'any que ve i després viatjarà cap a diverses ciutats del món, entre elles Londres i Nova York, per «explicar a fora el que ha passat aquí», comenta el cuiner.

I el que ha passat és que El Bulli ha encapçalat una revolució culinària que han seguit desenes d'establiments més. «Quantes vegades s'ha dit que això és una moda. Però no, ja forma part de la identitat cultural i econòmica d'aquest país. Aquesta cuina està més fresca que mai, i durarà almenys 30 anys més». Això explica la magnitud d'una exposició que, quan arribi a l'estranger, tindrà un espai més en el qual es reconeixeran tots els cuiners que han participat en aquesta revolució gastronòmica.

L'exposició comença pel final. O pel començament, segons com es miri. Arrenca per la fundació d'El Bulli (que es posarà en marxa el 2014), amb els manuscrits del xef que van servir de xuleta per anunciar el tancament del restaurant per reconvertir-se en el nou projecte (a prop, la figura d'un gos, el bull dog francès que va donar nom al restaurant, rep el visitant). I s'acaba amb les imatges de l'últim plat de l'últim servei de l'últim dia de l'establiment de Cala Montjoi: quatrefondues. Va ser el 30 de juliol del 2011.

VAIXELLA FETA A MIDA / Just ahir, sis mesos després, El Bulli hauria d'haver obert la nova temporada. Per capritxos del destí, ha tornat a obrir, però en forma d'exposició. La casualitat li va venir de perles al xef per anunciar que ahir mateix començava, «conceptualment», la fundació en la qual en realitat han estat mesos treballant.

Entre aquesta primera sala i l'última, on es tanca el cercle amb el gos que identifica el restaurant fet pel pastisser Christian Escribà i Patricia Schmidt per celebrar aquell dia final d'eufòria desfermada, es fa tot un passeig per la història del mític restaurant.

Una panoràmica que viatja als orígens del local el 1961 i que resulta tan entretinguda i subjugadora com la cuina que han anat inventant Ferran Adrià i el seu equip. Les fotos de cala Montjoi el 1956, quan el matrimoni Schilling va comprar uns terrenys en què després va edificar el berenador amb minigolf que va acabar sent El Bulli, les plastilines amb què s'assagen les composicions dels plats (proporció, colors...), la taula on es projecten les imatges d'un comensal cruspint-se un menú del restaurant, la vaixella feta a la mida de cada plat, l'instrumental dels cuiners (algunes màquines semblen pròpies de cirurgians, enginyers o fusters), el mural amb els vídeos de cada plat, les portades de diaris d'arreu del món (n'hi ha tres delDominicali una delTeletodo, els dos suplements d'EL PERIÓDICO)... Tot s'explica de manera clara i amena.

«PAPEROTS» / Malgrat que, segons ell, «només hi ha el 10% del material d'El Bulli», al Palau Robert hi ha lloc per a tot. També per a l'humor: el retrat que li va dedicar Matt Groening, pare d'Els Simpsons, i les paròdies dePolòniaen què el cuiner xerrava amb la seva caricatura. Però la mostra, que el president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar ahir i que ha estat comissariada pel catedràtic de teoria de la comunicació Sebastià Serrano, és una cosa seriosa.

I si no hagués estat per Juli Soler, mà dreta d'Adrià i copropietari del restaurant, no hauria estat possible. «Ho guardava tot. Factures, fotos... Nosaltres ho consideràvem paperots, però quan vam veure que els manuscrits que van servir per editar el llibreLos secretos de El Bulli. Recetas, técnicas y reflexiones van arribar als 55.000 euros en una subhasta, ens vam adonar que eren arxius molt importants», va explicar Adrià.

El xef confessa que es va emocionar al veure la «magnitud increïble» del treball fet durant aquests anys en què el restaurant de Roses ha parit 1.846 plats. «Posar ordre en la nostra història ens ha servit per fer la fundació».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Vegeu elvídeode l'exposició a

http://www.e-periodico.cat