CRÍTICA

El geni sense talent

Echenoz aborda un fals documental sobre Nikola Tesla

2
Es llegeix en minuts
VICENÇ PAGÈS JORDÀ

Nikola Tesla (1856-1943) va inventar l'electricitat tal com la coneixem i va ser l'artífex de la telegrafia sense fils, de la televisió, del radar, dels robots, dels raigs X i dels acceleradors de partícules, entre d'altres. Com que es plantejava constantment nous reptes, altres enginyers es van beneficiar de les seves descobertes, com Marconi, que es va atribuir l'invent de la ràdio. L'autoestima de Tesla era tan alta que no es preocupava d'obtenir beneficis a curt termini.

Partidari de les exhibicions públiques, es va construir una imatge entre divina i maleïda. Els deliris de grandesa (que s'alternaven amb fracassos estrepitosos), la manca de talent per als negocis i la misantropia el van abocar a una vellesa miserable i solitària.

Més d'un creador s'ha inspirat en aquest home genialoide i desemparat per crear personatges de ficció (potser alguns lectors recorden David Bowie interpretant el paper de Nikola Tesla al filmEl truc final

-The prestige-). Ara ha arribat el torn d'una de les veus més singulars de la literatura francesa: Jean Echenoz. ARelámpagos, Tesla es diu Gregor, però la seva vida i les seves relacions (Edison, l'empresari Westinghouse i el banquer Morgan) són els mateixos, i la fe en les seves previsions és idèntica, «la invasió de la idea prenent-se a si mateixa per la matèria».

Jean Echenoz (Orange, 1947) és un biògraf entremalitat i juganer que ressegueix la vida de Tesla com si l'estigués inventant, de manera distant i irònica, introduint figures procedents d'altres tradicions literàries com la del traïdor o la de l'enamorat. Però la gran diferència entre la vida de Tesla i la de Gregor arriba al final, un deliri que haurien pogut escriure a mitges la Colometa de Mercè Rodoreda i el Hitchcock d'Els ocells (Birds).

La ficció està en crisi com a mínim des dels anys 60. L'opció de prendre la vida d'un personatge històric per projectar-hi la pròpia fantasia ja la va emprendre Marcel Schwob a finals de segle XIX. Echenoz inventa un narrador omniscient partidari dels capítols curts, que presenta una visió esbiaixada que es decanta finalment cap al fals documental. El Nikola Tesla d'Echenoz és el pioner de figures que avui dia són prou conegudes: el geni sense talent, l'artista que s'oblida del públic, l'inventor que es descuida d'inventar-se a ell mateix.

3 RELÁMPAGOS

Jean Echenoz

Notícies relacionades

Trad. Javier Albiñana.

Anagrama. 149 pàg. 15,90 €