L'obsessió per investigar i compartir

Antoni Tàpiesés un dels artistes més importants que la nostra cultura ha donat al món. Lamentem avui que ens hagi deixat i recordem la seva obra, estesa per museus i col·leccions arreu del món com una lliçó de vida. És probable que amb el temps, i a partir d'ara, descobrim aspectes i visions de la seva copiosa obra arrelats en el seu propi temps al mateix temps que sent capaç de transcendir elsaquísiaresde la seva producció.

Antoni Tàpiesés un dels principals autors que emergeixen en l'àrid paisatge de la postguerra espanyola. Bevent de les avantguardes històriques de la primera meitat del segle XX,Tàpiesreconeix molt bé els vincles entre expressió pictòrica, iconogràfica, poètica i literària. Al voltant de la meitat de la dècada dels anys 50Tàpiesse suma al projecte estètic de l'abstracció amb una veu marcadament pròpia. L'abstracció com a projecte i la innovació en la utilització dels materials marcaran una producció on la matèria i el signe superaran el marc de les subjectivitats i s'erigiran en territori d'intercanvi espiritual. Fortament influït per les filosofies orientals,AntoniTàpies ha estat així mateix també un prolix assagista.

Aviat li arriben distincions

Notícies relacionades

Tàpies etern

«¿Espiritual? Sí, espiritual»

-com la de la Biennal de Venècia del 1958 o la del primer premi Carnegie a Pittsburgh- i la seva carrera internacional es reflecteix tant en l'àmbit de les galeries com en el dels museus d'Europa i Amèrica.

Però avui també hem de recordar que el seu llegat no es redueix a la seva amplíssima obra, i a les innovacions formals i materials que va introduir en l'art del nostre temps. Aquest llegat també s'insereix en el continu de la intel·ligència que la ciutat genera i difon entre els seus ciutadans i els seus visitants: la fundació que des del 1984 porta el seu nom, situada al mateix centre de Barcelona, va ser creada amb la intenció de contribuir al coneixement dels valors de l'art contemporani. Recordem que durant nombrosos anys, el seu impuls no va residir en l'estudi de la seva pròpia obra sinó que els seus mitjans personals van ser posats a disposició de mostres i activitats altament rellevants d'artistes de diverses generacions i procedències, amb relació estilística o formal amb la seva pròpia obra o sense.Joan Miróens va llegar un Centre d'Estudis de l'Art Contemporani.Antoni Tàpiesva contribuir a situar Barcelona al mapa internacional de l'art contemporani amb molt més que la seva obra: amb l'ímpetu de la investigació i amb l'obsessió per compartir, incitar i interrogar el present i també imaginar-se el futur.