L'ermità i la diva

Van ser, com era d'esperar, els Grammy d'Adele i el músicindieBon Iver -tot un feliç descobriment per a molts-, però en certa manera gairebé més els de Whitney Houston. La diva pop, que va morir prematurament només un dia abans a Los Angeles, va exercir la seva influència sobre un acte que no va tenir gaire temps per reaccionar i es va limitar a prestar el micro a Jennifer Hudson per a una versió d'I will always love you, el tros de balada clau de la, fins ara, última víctima de la fama.

En qualsevol cas, Houston va ser present durant tota la gala -que es va celebrar ahir a la matinada-, tant per les referències a la seva figura per part dels premiats com per l'àmplia presència a l'escenari d'artistes femenines que d'una o una altra manera segueixen la seva estela: muses del pop amb noms com Adele, Rihanna (encara que els seus cabells, aquella nit, fossin més propis de Tina Turner), Taylor Swift (venjativa amb la crítica aMean), Nicki Minaj, Katy Perry…

El gran èxit d'Adele -sis premis de les categories clau, incloent-hi disc i cançó de l'any- confirma que la indústria segueix pendent d'una forma de fer música pop basada en la potència i la tècnica vocal; una tendència que programes de televisió comAmerican idoliThe voiceno fan sinó prorrogar. L'esperit puramentIdolva ser present no només gràcies a Jennifer Hudson -que va participar en el concurs, encara que va durar poc-, sinó també a altres antigues concursants com Kelly Clarkson i Carrie Underwood.

Els Grammy són premis de la indústria i té tota la lògica, corporativa lògica, que els seus principals guardons hagin anat a parar a una de les artistes supervendes de la temporada passada. I encara que no tothom celebri les cordes vocals de la britànica -al diariThe Guardianva ser qualificada de gran líder del Nou Tedi Musical-, és difícil negar l'efectivitat d'unsinglecomRolling in the deepo la dignitat de21, encara que tan sols sigui per la mà en la producció del clàssic Rick Rubin.

L'HEROI ALTERNATIU / Bon Iver, àlies musical del músicindieJustin Vernon, es va convertir en l'altre nom important de la nit amb els seus premis a millor nou artista i millor àlbum alternatiu (Bon Iver). Foo Fighters o Kanye West es van emportar més premis, però dels seus se'n va parlar més, perquè gran part del públic nord-americà no coneix de res el falset demolidor d'aquest prodigiindie rock. A Twitter, molts van escriure el seu francòfil nom com a «Bonnie Bear», per després preguntar-se qui era aquell i engegar-lo a passeig, sense més ni més.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

UNA HISTÒRIA SORPRENENT / La història d'èxit de Bon Iver és sorprenent i val la pena recordar-la-reconstruir-la breument. El 2007, Vernon va mirar de superar el final d'una banda (DeYarmond Edison), una ruptura amorosa i un atac de mononucleosi. Va deixar Carolina del Nord i va tornar al seu Wisconsin natal per tancar-se durant tres mesos d'hivern en una cabanya als boscos. D'allà en va sortir amb un disc de culte,For Emma, forever ago, original i demolidor, fràgil i emotiu, que el va convertir en favorit de la crítica i dels músics.

El recentBon Iverha acabat de consolidar la seva fama, almenys entre melòmans, i l'ha portat a triomfar als Grammy. Però no va voler tocar en la cerimònia. ¿Per què? Així va contestar Vernon a Billboard: «Volíem tocar la nostra música, però ens van dir que no podríem fer-ho. Havíem de fer una col·laboració amb algú més…». A altres amb instruccions, escolti.